Educació financera, clau en les accions d'RSC

La crisi financera de 2008, en haver estat considerada generalment com «una crisi de confiança», va despertar la consciència que l'ètica i la responsabilitat social corporativa (RSC) han de ser criteris reguladors bàsics de les institucions. Aquest i altres factors han conduït al fet que, en l'última dècada, les iniciatives d'educació financera s'hagin multiplicat.

Aquestes iniciatives tenen un objectiu comú: facilitar l'accés i la comprensió de les nocions econòmiques i financeres rellevants per poder gestionar de manera responsable els recursos econòmics i prendre millors decisions. En unes altres paraules, perquè els consumidors estiguin més informats i puguin prendre decisions més sospesades i prudents a l'hora, per exemple, de sol·licitar una hipoteca, de demanar un préstec o de fer una inversió.

I és que, tal com apunta el professor emèrit de l'IESE Antonio Argandoña, «la responsabilitat social d'un banc, d'un fons o d'un assessor financer ha de començar pels seus impactes sobre allò que té més prop del seu negoci, és a dir, els seus clients i els seus empleats» i també pels impactes que tinguin «les seves accions —i també les seves omissions— sobre els seus clients».

En aquest sentit, el Quadern «Educació financera i responsabilitat de les empreses», preparat per Sergio Marín García i publicat per la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, aborda l'educació financera tractant-la com un aspecte més de l'RSC de les empreses; en concret, de les del sector bancari i financer.

El Quadern analitza, en primer lloc, la responsabilitat que tenen les companyies en la formació dels consumidors, i estudia el cas particular de les entitats financeres. Concretament, es detecten cinc àrees específiques necessàries per aconseguir una educació pràctica i responsable: conducta, comunicació, consum privat, política de consum i influència.

Tot seguit, es fa una repassada a les principals iniciatives d'educació financera que s'han dut a terme tant a Espanya com en altres països europeus. Dos estudis finançats per la Comissió Europea testifiquen, per exemple, que hi ha més de 180 programes d'educació financera als Estats membres de la UE, tot i que no estan distribuïts homogèniament. A Espanya, després de les figures pioneres del Banc d'Espanya i de la CNMV, que el 2008 van llançar el primer pla d'educació financera generalista, hem tingut diverses iniciatives per part del Ministeri d'Economia, Unicaja, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis, l'Institut d’Estudis Financers de Catalunya o CaixaBank, entre altres entitats.

Finalment, l'apartat final aborda l'impacte que obté l'educació financera. Aquí és important indicar que els seus beneficis no repercuteixen únicament en les persones o en les empreses, sinó que també ho fan en l'economia (menor taxa de morositat, menys situacions de risc com les que s'han viscut en el mercat hipotecari, etc.) i en la societat en general (reducció del risc d'exclusió social, major desenvolupament material de la societat, etc.).

El Quadern conclou que aquesta preocupació per l'educació financera és relativament recent, ja que la seva història no té ni dues dècades de vida, i que totes les iniciatives i els projectes que existeixen avui dia es troben en un estat embrionari. Per això mateix, «el moment actual és el moment idoni perquè les empreses relacionades amb aquest àmbit agafin la iniciativa» i liderin els plans destinats a promoure la cultura financera de la població a tots els àmbits.

De fet, l'RSC no consisteix en res de diferent d'allò que un és o de diferent de la identitat particular de cada empresa. I és que, tal com recullen tant aquest com altres quaderns de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, «es tracta, més aviat, d'intentar aconseguir alinear els interessos de cada organització amb uns de més amplis que es persegueixen de manera comuna en societat». Si s'inverteix amb aquesta finalitat, s'estarà demostrant que, de fet, es tracta d'una entitat socialment responsable.