Una mirada a la història del nostre bàsquet

Fernando Martín (Real Madrid) i Audie Norris (FC Barcelona), en un dels seus històrics duels sota la cistella

L'ambient d'un partit de bàsquet és molt intens. Hi ha ben pocs esports que siguin capaços de generar una atmosfera tan vibrant. Potser sigui aquesta cadència temporal de segons i jugadors corrent, temps morts i tirs lliures la responsable que els cors dels aficionats a aquest esport bateguin a un altre ritme. O potser sigui aquest ambient festiu del qual s'encomanen les graderies.

La passió que regna en una pista de bàsquet és única. Si, a més a més, aquesta pista acull una final de la Copa del Rei, els polsos es disparen des del mateix moment en què se celebra el sorteig. Què podem fer fins que arribi l'hora de la veritat? Un passeig per la història d'aquesta competició, la més antiga d'aquest esport a Espanya, sembla una gran idea per anar fent boca.

La història de 82 copes del Rei

Tota aquesta màgia de les finals de la Copa del Rei no és un fenomen recent, ni de bon tros. Tot el contrari: es va començar a disputar el 1933 i, d'aleshores ençà, el torneig ha esdevingut un dels més esperats i influents del panorama esportiu espanyol.

Aquesta edició, la final de la qual se celebrarà entre els dies 14 i 17 de febrer a Madrid, ha tingut 82 precursores. CaixaBank proposa un recorregut audiovisual amb els moments més impactants de totes aquestes edicions en una exposició fotogràfica i de vídeos que se celebra a CaixaForum Madrid fins al 17 de febrer. És un excel·lent context per arribar a entendre perfectament què es viurà al mes de febrer, moment en què vuit equips es disposin un cop més a fer vibrar els espectadors que omplen les graderies. Així mateix, els visitants podran veure in situ el preuat trofeu.

Aquests són alguns dels testimonis gràfics i visuals que s'exhibeixen a CaixaForum i que ajudaran els aficionats i els no iniciats a descobrir per què la Copa del Rei de bàsquet és tan especial.

1933 Els pioners

Tota una final de Copa disputada als jardins interiors d'un edifici. Els inicis del bàsquet a Espanya tenen poca cosa a veure amb l'actualitat. Tot era extremadament amateur, de tal manera que  els partits se celebraven en llocs com ara pistes de tennis o frontons amb el terra de ciment.

El Rayo Madrid es va imposar al Real Madrid Baloncesto en aquesta primera edició, celebrada el 1933 al jardí de l'antic cinema Goya. Dos anys abans, el club merengue havia fitxat les seves primeres estrelles amb un anunci al diari ABC que deia: “Es prega a tots els senyors interessats en la pràctica d'aquest esport que passin per la secretaria del club, Caballero de Gracia, 15, per rebre instruccions”. Així era el rebesavi del draft de l'NBA i del mercat de fitxatges actual de l'ACB.

Anys 70. Derbis madrilenys i un mite de les pistes

Durant els anys 70, els derbis entre el Real Madrid Baloncesto i l'Estudiantes van ser una constant, tal com es reflecteix en el recorregut gràfic per la història de la Copa del Rei de bàsquet que fa CaixaBank.

En línia amb la morbositat que acostumen a aixecar aquests tipus de partits, trobem una curiosa imatge amb la seva història al darrere. José Ramón Ramos, una talentós base format al Ramiro de Maeztu, va jugar amb el Real Madrid Baloncesto durant sis anys abans de tornar a l'Estudiantes. Aquí el veiem amb la samarreta de l'equip merengue en una semifinal de Copa contra la seva alma mater a començaments dels 70.

També en els anys 70 s'acomiadava de la Copa un dels primers grans mites de les banquetes. Pedro Ferrándiz va deixar el Real Madrid dalt de tot, després de proclamar-se vencedor amb aquest club en onze edicions de la Copa del Rei des del 1960. En la imatge es veu com els jugadors alcen el seu entrenador després de guanyar la seva última final el 1975.

Kevin Magee va liderar al CAI Saragossa cap al títol de Copa el 1984

1983-84. Primera final de l'ACB… amb sorpresa

Gairebé a mitjan anys 80, la Copa havia arribat a una espècie de punt mort. La Lliga eclipsava la competició degana, que semblava una àrea privada per a Real Madrid i Barcelona. Entre els dos clubs acaparaven 31 títols. Tanmateix, la temporada 1983-84, l'ACB es va encarregar d'organitzar la competició i va implantar un sistema de final en què s'enfrontaven quatre equips en una única seu i que podien tenir dos jugadors estrangers. L'objectiu era aconseguir una competició més espectacular.

Saragossa va acollir aquesta primera final, amb el CAI com a equip amfitrió. L'afició saragossana va respondre massivament al reclam de l'ACB. L'expectació per veure el seu equip lluitar al costat dels gegants Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona era enorme. Aquest entusiasme va arribar a tot el país, ja que 10 milions d'espectadors van seguir la final per televisió. Contra tot pronòstic, el CAI Zaragoza es va proclamar campió de la Copa després de vèncer el Joventut a les semifinals i el FC Barcelona en una emocionant final que va acabar 81-78. La imatge de Kevin Magee eufòric aixecant els braços mentre era passejat per un mar d'aficionats és un resum perfecte del que van suposar aquells dos dies per a la història del bàsquet espanyol.

Anys 80 i 90. L'era dels colossos

La història del bàsquet espanyol s'ha construït sobre grans noms. En aquest sentit, l'eco dels duríssims duels sota els cèrcols de Fernando Martín i Audey Norris (en la imatge) encara ressonen. En una mateixa fotografia apareixen flanquejats per colossos de la talla (mai millor dit) de Fernando Romay o d'Epi.

Però hi havia molts més noms que encara avui dia ressonen en l'imaginari col·lectiu: Corbalán, Drazen Petrovic o Jordi Villacampa van agafar el relleu dels germans Alonso, Marcelino Maneja, Eduard Kucharski o Clifford Luyk. A tots ells els van seguir els actuals Pau Gasol, Ricky Rubio, Sergi Llull o Joan Carles Navarro.

Tots aquests noms tenen una cosa en comú: en algun moment o altre s'han deixat portar al límit en una final de Copa com ara la que va enfrontar el FC Barcelona i el Taugrés a Sevilla el 1994. La imatge, que mostra una topada entre Massenburg i Rivas, reflecteix com la tensió de l'últim partit és capaç de fer saltar espurnes. Bàsquet en estat pur.