El poder del voluntariat per curar la soledat de la gent gran

Una simple visita, uns quants minuts de companyia, poden suposar una gran diferència en el dia a dia de les persones que no tenen gairebé ningú més i no poden evitar sentir-se sols. Dedicar el temps lliure a aquestes persones que ho necessiten és el motor que mou la Milagros Vicente, una voluntària que, als seus 87 anys, troba en aquesta forma de solidaritat la manera de continuar amb el que, segons ella, és la seva veritable vocació: ajudar els altres.

El suport que ofereix la Milagros amb el seu voluntariat és una energia que es mou en ambdues direccions. Dedicar el seu temps a d’altres també l’ajuda a ella mateixa a créixer i aprendre. La seva feina com a voluntària li aporta moltíssim perquè “surto de mi, d’estar pendent de la meva persona, i penso en els altres”, reconeix. Una ocupació que, a més d’enriquir-la i ajudar-la a ocupar el seu temps, també la fa “relativitzar la meva situació perquè, coneixent a d’altres, dones més amor. El voluntariat et fa veure que cada persona té alguna cosa diferent per donar i això t’aporta experiències meravelloses”.

Actualment, més de 4,7 milions de persones viuen soles a Espanya, i més de la meitat tenen més de 65 anys. Les dades que ofereix la Creu Roja espanyola demostren que la soledat i l’aïllament social són dos dels problemes més importants als quals s’enfronta la gent gran del nostre país.

La Milagros, voluntària de Nadiesolo

Contrarestar les conseqüències que la soledat pot tenir sobre la salut física i mental de les persones és l’objectiu de l’associació amb què col·labora la Milagros Vicente des de fa 25 anys, Nadiesolo Voluntariado. Aquesta organització duu a terme programes d’acompanyament en hospitals, residències i domicilis de persones grans, però també organitza activitats d’oci per a persones amb discapacitat intel·lectual, col·lectius sense sostre i joves en risc d’exclusió social.

Més de 25 anys sense deixar ningú sol

El treball de l’associació ha crescut des de la seva fundació fa 25 anys, i actualment compta amb 2.200 voluntaris que acompanyen més de 73.000 persones a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó (Segòvia), La Rioja (Logronyo) i Castella-la Mancha (Guadalajara).

La pandèmia els ha obligat a transformar i adaptar el seu model de voluntariat a les condicions i restriccions relacionades amb la pandèmia, però, malgrat les dificultats, no han parat en cap moment.

Segons la Violeta Jaraquemada, responsable de comunicació de Nadiesolo, “la nostra missió continua sent que ningú no estigui sol, i les persones que pateixen, ara encara són més vulnerables en l’entorn de crisi sanitària, por, distanciament i aïllament que estem vivint”.

La seva resposta davant d’aquesta situació ha estat la promoció del projecte #TodosContraLaSoledad, una campanya que compta amb el suport de la Convocatòria Social de CaixaBank i la Fundació Montemadrid, que té un doble objectiu: pal·liar la soledat no volguda que pateix la gent gran i sensibilitzar la població sobre el valor del voluntariat d’acompanyament per combatre els efectes que la soledat provoca en les persones que més ho necessiten.

Les conseqüències de la pandèmia han estat especialment dures per a les persones de més edat, i no només per raons sanitàries. Segons la seva experiència, la Milagros Vicente confessa que, a la gent gran, la pandèmia “els està afectant força. La soledat d’estar-se ficats a casa els afecta psicològicament, se senten més sols, tenen por, estan tristos i estan tot el dia pensant en el que els pot passar si els agafa el virus”. 

L’aïllament social derivat de les precaucions necessàries per raons sanitàries de la COVID-19 també té conseqüències físiques en les persones grans, que veuen reduïda la seva mobilitat, tenen més afeccions i tornen a aparèixer dolors musculars o articulars. Les condicions actuals han fet de la tasca de la Milagros Vicente una cosa gairebé indispensable, ja que, com ella mateixa adverteix, “no tenim contacte físic i això ens fa falta a tots. El telèfon els acompanya, però necessitem veure’ns, estar junts”.

Quan la proximitat física ha estat una opció segura, Nadiesolo ha continuat amb la seva feina de manera presencial adoptant tots els protocols necessaris per assegurar la seguretat dels voluntaris i les persones acompanyades. Però quan les restriccions de la mobilitat i les mesures de distanciament social s’han endurit, Nadiesolo ha continuat acompanyant aquestes persones d’altres maneres: per telèfon o videoconferència, enviant-los cartes i dibuixos, identificant i cercant respostes a les seves noves necessitats (com l’accés a menjar o medicaments) i facilitant-los el contacte amb l’exterior. Gràcies als mitjans digitals, els voluntaris han aconseguit franquejar les barreres que suposen les restriccions sanitàries per continuar amb el seu objectiu d’oferir alleugeriment i companyia als que els sol·licitin.