Discapacitat auditiva: com afecta la cerca de feina?

T’imagines no entendre absolutament res del que passa a teu al voltant? Anar al metge, agafar el transport públic, fer la compra… No és fàcil posar-se a la pell de les persones amb discapacitat auditiva.

Els que la pateixen, anomenen la sordesa la discapacitat invisible. En ser una alteració que no es veu, rep poca atenció i passa desapercebuda fàcilment. Els que es troben en aquesta situació viuen, amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, un doble aïllament social.

Encara que la mascareta és, fins ara, el mètode més eficaç per evitar els contagis, el seu disseny opac suposa una barrera més per a les persones amb pèrdua d’audició. No podem oblidar que es basen en la lectura dels llavis per poder comunicar-se amb els altres.

La mascareta no només cobreix el nas i la boca, sinó que amaga bona part de la cara, cosa que limita l’expressió facial i bloqueja un canal de comunicació que els resulta vital.

Accés al món laboral de les persones amb discapacitat auditiva

Una realitat que coneixen molt bé a l’Associació de Famílies i Persones Sordes de la província de Castelló (ASPAS), que, malgrat les noves circumstàncies, continuen amb la seva tasca i el seu projecte Inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat auditiva.

“Malgrat la situació de pandèmia, hem dut a terme totes les activitats plantejades. Les hem adaptat, això sí, a la situació actual, i hem cercat alternatives per continuar oferint als nostres usuaris una resposta a les seves necessitats, com la cerca activa de feina”, apunta la Beatriz Blázquez, coordinadora de Programes i Serveis ASPAS-Castelló.

Blázquez assegura que els que estan en aquesta situació sovint senten que la seva discapacitat és motiu de rebuig per accedir a determinades feines. A més, les dades són clares i demostren, una vegada més, una diferència en la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat, en què la taxa de les persones amb discapacitat és superior.

Aquest projecte, continu en el temps, ha comptat amb el suport de CaixaBank i la Fundació Caixa Castelló mitjançant la convocatòria d’ajudes per a projectes socials per a entitats sense ànim de lucre.

El projecte que desenvolupa ASPAS-Castelló va néixer el 2004 amb l’objectiu d’ajudar i orientar les persones amb pèrdua d’audició de la província de Castelló a trobar una feina. Alhora, els proporciona un servei de rehabilitació logopèdica i de suport a les famílies.

Actualment, l’associació compta amb 123 socis, però realment s’atenen moltes més persones:

• Hi ha 128 famílies i 59 persones sordes adultes inscrites al servei d’Atenció i Suport a Famílies
• El Servei d’Orientació i Inserció Laboral atén 82 persones
• El Servei de Rehabilitació Logopèdica atén 33 nens.

Una persona es comunica amb una altra persona sorda gràcies a un bucle magnètic

Bretxa digital

“Les visites presencials a les empreses han disminuït, però, per sort, se’ns ha donat l’oportunitat de fer visites en línia i de mantenir-hi el contacte permanent”, explica la coordinadora de Programes i Serveis ASPAS-Castelló.

Però no només les visites a les empreses es fan de manera virtual. Els tallers, les sessions de logopèdia i les activitats d’oci amb joves també s’han de celebrar en línia, així com l’atenció que s’ofereix a les famílies. En la majoria dels casos, tal com recorda Blázquez, es fan amb videotrucades, per correu electrònic o per telèfon.

En aquest escenari, des de l’associació s’han vist obligats a fer una inversió econòmica important per tal de tirar endavant amb els projectes: compra de càmeres web, subtitulació en directe dels tallers, etc.

Imatge d’un taller accessible de lectura labial i subtitulat

“Continuem veient una bretxa digital que està dificultant l’atenció. Aquests últims mesos, com que no s’han pogut fer trobades de família, el contacte i l’intercanvi d’experiències en un entorn lúdic no s’ha pogut dur a terme, i la presencialitat a les activitats és molt important perquè fomenta la participació, l’aprenentatge i l’intercanvi de punts de vista davant d’una mateixa situació.”

Pel que fa a les barreres de comunicació que han aparegut amb la pandèmia (mascaretes que impedeixen la lectura laboral, la distància social o l’ús de pantalles protectores que minimitzen el so, entre altres), reconeix que es podrien minimitzar amb “l’ús, per exemple, de mascaretes transparents, bucles magnètics que millorin l’audició, subtitulant o amb coneixement sobre pautes bàsiques de comunicació amb una persona amb discapacitat auditiva.”