El vessant més humà de la impressió 3D

Què tenen en comú una copa de plàstic negre i un òrgan humà? A primera vista, podria costar veure la relació, llevat de si pensem en el fet que ambdós es poden fabricar. És llavors quan trobem la resposta: la impressió 3D.

Encara que sembli innovadora, aquesta tècnica va aparèixer als anys 80 del segle passat de la mà de Charles Hull, un enginyer que va patentar la primera màquina capaç d'imprimir un objecte a partir d'un model digital. A poc a poc, el seu ús es va anar estenent al sector industrial per l'estalvi que suposava per a la creació de prototips i testatge de productes, i aviat va arribar al sector de la medicina per millorar la vida de les persones.

3D i salut

Des de peces dentals fins a extremitats completes, la impressió 3D ha revolucionat el mercat de les pròtesis atès que el preu és sensiblement inferior, el temps de producció és reduït i el disseny s'adapta a l'usuari final.

La irrupció de la COVID-19 i la seva extensió en l'àmbit mundial va donar un nou impuls a aquesta tecnologia, especialment quan va sorgir el moviment “coronavirus makers”, en què experts i aficionats a la impressió 3D es van unir per dissenyar viseres protectores i fins i tot respiradors.

Un dels últims usos que s'ha donat a aquesta tecnologia en el camp de la medicina ha estat el disseny de prototips per imprimir òrgans humans per a trasplantaments, que se sumaria a la creació d'artèries artificials, material biològic i medicaments.

Deixant de banda les qüestions bioètiques, la realitat és que el nivell de compressió del funcionament del cos humà que es pot obtenir gràcies a la seva recreació suposarà un salt abismal en aquesta ciència, i hi ha persones que ja afirmen que el futur de la medicina serà imprès.

La construcció 3D

La impressió 3D també ofereix moltes oportunitats al món de la construcció. El 2013, l'empresa xinesa WinSun va aconseguir imprimir 10 habitatges en només 24 hores i, des de llavors, cada vegada més companyies han vist les possibilitats d'aquesta aplicació i s'hi han sumat: produir cases més sostenibles, generant menys residus, de manera més ràpida, eficient i a un cost inferior.

Aquesta tecnologia, a més, permet produir refugis segurs de manera ràpida en zones afectades per catàstrofes naturals les vies d'accés de les quals queden obstruïdes. També permet tenir més llibertat creativa, com la del pont de vianants que va construir Acciona a Madrid el 2016, pioner al món, que va gaudir d'una llibertat total de forma.

Els avantatges són nombrosos i les possibilitats, inaudites. Tant és així, que Dubayy s'ha proposat, per al 2025, aconseguir que una quarta part dels seus edificis nous siguin impresos, i convertir-se així en líder mundial en impressió 3D per a la construcció civil.

Usos domèstics

Encara és aviat per veure una impressora 3D a cada llar, però ja s'estan investigant les possibilitats d'aquestes tècniques que en un futur pròxim arribaran a tots els públics.

Accessoris per al vestit o el calçat, bijuteria o joguines són alguns dels objectes que ja s'han fabricat a través d'impressores 3D sense residus, sense estoc i adaptats completament a les necessitats del consumidor final.

Aquests avantatges es materialitzen també a la cuina, on la impressió d'aliments pot pal·liar el malbaratament de productes i ajudar a conformar una dieta adequada a les necessitats nutricionals de cadascú. Controlar el percentatge de proteïnes, excloure un aliment que produeixi intolerància, adequar la textura en cas de dificultats en la mossegada o, simplement, aconseguir una forma més atractiva per als petits de la casa són algunes de les possibilitats que ja ofereix la impressió 3D d'aliments.

Prémer un botó i que surti una galeta amb forma de dinosaure que, en realitat, té el valor nutricional del bròquil sembla ciència-ficció. Com ho sembla el fet de poder veure els moais de l'Illa de Pasqua a la serra de Gredos o disposar, demà mateix, d'un braç de titani. Però, com va passar amb l'obra de Jules Verne, imaginar l'impossible només és el primer pas per fer-ho realitat. Un dia no molt llunyà ens semblarà que la impressió 3D sempre va ser aquí, com els cotxes, com els ordinadors, com el pal de fregar. Algú recorda com eren les sabates quan no sortien d'una impressora?