Canvi climàtic. Com afecta el sector agroalimentari?

El sector agroalimentari espanyol dona feina avui dia a més de dos milions de persones, i genera el 10% del PIB del país. A més, la tendència del sector és positiva: les exportacions van assolir un màxim històric de 27.500 milions d'euros el 2016, un 8,4% més que l'any anterior, i el valor de la seva facturació va pujar fins a 96.400 milions d'euros, un 1,3% superior a la de 2015, segons xifres facilitades per la Federació d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB).

No obstant això, el sector s'enfronta avui dia a una de les seves principals amenaces: el canvi climàtic. Gran part del problema radica en l'elevada dependència de les primeres matèries que pateix el sector. I pocs s'atreveixen ja a discutir que els efectes del canvi climàtic, com ara l'escalfament global, les pujades del nivell del mar o la desforestació, afecten considerablement la volatilitat de primeres matèries, i contribueixen a la seva escassetat. Això provoca, al seu torn, augments de preus en els productes del sector, i a vegades, reducció de la qualitat, o fins i tot l'abandonament de collites a la seva sort.

Solucions davant el canvi climàtic

Què cal fer davant d'aquesta situació? Com en qualsevol canvi, cal reaccionar. És necessari adaptar-se a les noves circumstàncies i cercar solucions, com per exemple “la bona gestió dels sòls perquè siguin embornals de diòxid de carboni”, va apuntar recentment la consellera d'Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, Elena Cebrián, en unes jornades que portaven per lema «Sostenibilitat, realitat o eslògan».

En la mateixa línia es va expressar Javier Santamarta, secretari del Consell Assessor de Medi Ambient de Castella - la Manxa, quan va assegurar que l'últim compromís adoptat per la Conselleria de Medi Ambient de la regió és el d'“explicar i abordar els efectes de l'efecte embornal en els diferents cultius de Castella - la Manxa. L'efecte embornal es refereix a la capacitat d'absorció de CO2 dels cultius, de la indústria agroalimentària i també de les superfícies forestals. Seria una mena de situació oposada a l'efecte hivernacle. I la idea és calcular la suma dels cultius llenyosos, com l'oliverar, el festuc o l'ametller, amb els agrícoles per estimar la capacitat de la regió per absorbir CO2”.

D'altra banda, la Fundación LAFER i l'Institut de l'Enginyeria d'Espanya (IIE) van organitzar una jornada destinada a analitzar l'efecte del canvi climàtic sobre l'agricultura. En ella, diversos experts van proposar algunes solucions, com ara la necessitat d'apostar per una “agricultura sostenible” i d'incrementar el rendiment de les collites. Per fer-ho, la introducció de nous transgènics i la implantació de noves tecnologies es revelen factors fonamentals.

Un dels experts, David Howell, coordinador de Polítiques Ambientals de SEO-BIRDLIFE, va declarar que “la biodiversitat competeix amb les activitats agràries de l'home, cosa que obliga a una adaptació intel·ligent d'aquestes produccions”. Entre altres qüestions, Howell va explicar que s'hauria de treballar en un repartiment eficient del menjar, evitant el malbaratament, davant la idea oposada de seguir incrementant les produccions. Amb aquest objectiu present, el representant de SEO-BIRDLIFE va advocar per “la necessitat d'una Llei vinculada al canvi climàtic que estigui pensada a llarg termini i independent del govern que existeixi”.

L'avantprojecte de llei de canvi climàtic, el 2018

Precisament, el Govern espanyol està treballant en això i tindrà a punt l'avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, en què participen pràcticament tots els ministeris amb l'objectiu de complir amb l'Acord de París, durant el primer trimestre de 2018. L'avantprojecte suposa una excel·lent ocasió per aturar-se un moment, escoltar totes les parts implicades, i oferir una resposta reflexionada i amb vocació de llarg termini a tots els grans reptes que té al davant, entre altres sectors, l'agroalimentari.