Goirigolzarri: “La banca espanyola té una enorme fortalesa que ens ha de permetre gestionar els episodis d'inestabilitat amb serenitat”

Durant la seva participació en el fòrum WakeUp Spain!

• El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, defensa que mantenir controlada la inflació ha de continuar sent el focus fonamental, però “cal mirar de reüll l'estabilitat financera”.
• La previsió de CaixaBank Research és que el PIB creixerà aquest any un 1,3%, mentre que la inflació se situarà al voltant del 2% l'any 2025.
• Goirigolzarri ha destacat que, des que el 2016 els tipus d'interès es van situar en negatiu, els clients particulars “mai no van tenir una penalització” en els seus dipòsits, i ha afegit que és probable que, en els propers mesos, a nivell general, “vegem algun moviment en la retribució dels dipòsits”.

El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha afirmat aquest dilluns que les entitats financeres espanyoles tenen una “enorme fortalesa” que els ha de permetre gestionar “amb serenitat” els episodis de volatilitat que s'estan registrant en els mercats financers durant les últimes setmanes.

Goirigolzarri s'ha expressat en aquests termes durant la seva intervenció en el fòrum Wake Up Spain! organitzat per El Español, en què ha explicat que la regulació bancària als EUA i, el model bancari d'entitats com Silicon Valley Bank (SVB), és “radicalment diferent a l'espanyol” i, per tant, “fer comparacions amb la realitat espanyola no té cap sentit”.

“Sempre cal ser molt prudent, perquè crec que aquests moments de  volatilitat en els mercats són perfectament compatibles amb un missatge en què jo crec que la banca espanyola i, naturalment CaixaBank, té una enorme fortalesa que ens ha de permetre gestionar aquests episodis amb serenitat”, ha incidit Goirigolzarri.

Pel que fa al cas concret de Credit Suisse, Goirigolzarri ha dit que és diferent ja que es tracta d'una decisió sobre com tractar als inversors, i “això ha sorprès al mercat”.

“Jo crec que les autoritats europees van estar molt bé, molt ràpides i contundents, deixant clar que això no es podria donar en el mercat de l'euro, però lògicament ha generat una certa inestabilitat en el mercat de deute”, ha assenyalat el president de CaixaBank.

A més, ha defensat que les injeccions de capital “sempre es fan per defensar als dipositants” i, mirant al futur, ha reclamat “acabar la Unió Bancària Europea” i completar “una pota” que, ha assegurat, “falta” i és “fonamental” com és el Fons de Garanties de Dipòsits (FGD) Europeu. “És l'única manera de trencar aquest cercle, aquesta correlació entre el risc bancari i el risc sobirà que era el principal objectiu de la Unió Bancària Europea”, ha apuntat.

Inflació i creixement

Goirigolzarri ha afirmat que és important contextualitzar la situació actual, perquè si s'analitza amb una perspectiva més àmplia, després de diversos anys amb tipus d'interès negatius, “estem en una posició en la qual hem passat a un creixement de tipus que, encara que històricament no estan alts, en termes de velocitat ens hem de remuntar als anys 80 als EUA i, lògicament, els inversors han de mostrar un reposicionament de totes les seves inversions i, com a conseqüència d'això, es generen forts elements de volatilitat”.

Preguntat per la tasca dels bancs centrals, el president de CaixaBank ha reconegut que, en aquest moment, “no tenim controlada la inflació i el primer objectiu ha de ser controlar aquesta inflació”. “És cert que la política monetària i els bancs centrals no ho tenen fàcil, perquè no es veuen ajudats per les polítiques fiscals que estan sent molt expansives i no ajuden al control de la inflació”, ha dit.

“La inflació ha de seguir sent el focus fonamental, però tothom ha de mirar de reüll a l'estabilitat financera”, ha reclamat Goirigolzarri, després d'afegir que ell creu que els tipus d'interès seguiran pujant, encara que “no a la velocitat i la quantitat” registrada durant els últims mesos.

Goirigolzarri ha reconegut, també, “que a tots ens va sorprendre el comportament de l'economia espanyola l'any 2022 i, encara que aquest any es moderarà, pensem que el creixement del PIB estarà l'entorn de l’1,3%” i que la inflació s'acostarà a l'entorn del 2% el 2025”. “És un escenari raonablement optimista si el comparem amb les previsions de fa uns quants mesos, però no s’ha d’abaixar la guàrdia”, ha apuntat.

Remuneració dels dipòsits

Respecte a una eventual remuneració dels dipòsits per part de les entitats financeres espanyoles, el president de CaixaBank ha explicat que és important diferenciar entre dos segments de clients. D'una banda, les empreses i institucions i, d'altra banda, els clients particulars.

En el cas dels primers, Goirigolzarri ha manifestat que quan els tipus estaven en negatiu, “les empreses van haver d'assumir via comissions o tipus d'interès aquests tipus negatius”. "Se’ls va repercutir parcialment els tipus d’interès negatius i estem veient, des de finals d’any, que aquestes penalitzacions ja no s'estan produint i s'està donant una retribució positiva”, ha subratllat.

Pel que fa als particulars, ha apuntat que des que, l'any 2016, els tipus d'interès es van situar en negatiu i, per tant, a les entitats financeres els costava dipositar fons al Banc Central Europeu, aquests costos “no es van traslladar als dipòsits i mai no van tenir una penalització”.

“Com a conseqüència d'aquesta situació, els bancs van començar a generar, desenvolupar i millorar instruments fora dels dipòsits perquè els clients tinguessin una rendibilitat durant aquesta travessia pel desert. Aquests productes segueixen vigents i, personalment, penso que amb una visió de mig i llarg termini són més atractius per als clients que els dipòsits tradicionals”, ha puntualitzat.

En aquest sentit, el president de CaixaBank considera que encara que és cert que la banca té una gran liquiditat, allò més probable és que, “en els propers mesos”, a nivell general del sistema, “veurem un moviment en la retribució dels dipòsits”.

Preguntat per les lliçons apreses de les crisis anteriors, Goirigolzarri ha assenyalat que, des del punt de vista dels gestors, no cal pensar que “les condicions de mercat en un moment determinat es perpetuaran com si això fora una llei escrita en pedra”.

A més, ha posat l'accent en què  “cal evitar l'arbitratge regulatori”, perquè la principal raó de la crisi subprime va ser la trucada banca en l'ombra i, des del 2008 aquesta més que s'ha duplicat; i ha defensat que “en moments de crisi, la comunicació és fonamental i cal evitar errors”.