Ferran Latorre compleix el seu somni de fer cim a l’Everest i completa el seu projecte esportiu, CAT14x8000

• Ferran Latorre es converteix en el primer català en coronar els 14 cims de més de 8.000 metres del planeta. Completa així el seu projecte esportiu, CAT14x8000, que ha estat viable gràcies al suport i impuls de CaixaBank i del patrocini de GAES, BAXI, GRIFONE i SEA TO SUMMIT.
• Amb aquesta fita Latorre entra en el selecte grup d’alpinistes de tot el món que han aconseguit dur a terme aquest repte.
• Pujar l’Everest era el seu somni des dels 13 anys quan va fer el seu primer cim de 3.000 metres a Punta Alta (Pirineus) amb els companys d’escola.
• L’alpinista està orgullós d’haver col·laborat en aquesta expedició amb un estudi científic pioner a nivell internacional, el “Sherpa-Everest 2017 Projecte”, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa” i que desenvolupa un equip de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Germans Trias i Pujol i el Summit Sport Data Lab.
• Alguns l’han batejat com “l’alpinista 4.0”, connectat en tot moment amb la tecnologia desenvolupada per SEIDOR que ens ha permès seguir el recorregut pas a pas, així com conèixer el seu estat anímic.

Barcelona. Dissabte, 27 de maig de 2017.

L’alpinista nascut a Barcelona, Ferran Latorre ha aconseguit aquest matí coronar l’Everest, la muntanya més alta de la terra amb 8.848 metres. L’austríac Hanz Wenzl es quedava uns metres enrere i en canvi el francès Yannick Graziani i el sherpa Dawa Sange haurien reculat cap al camp 4 sobre els 8.500 metres donades les dures condicions meterològiques.

L’expedició sortia la nit del divendres des del Camp 4 a 7.900 metres (sobre les 18:00 hores de Barcelona) per fer front als quasi 1000 metres de desnivell que els separaven del cim (8.848m) i Ferran Latorre ens confirmava haver fet cim a les 8:00 del matí del Nepal (les 4:15 hores de Barcelona).

En Ferran declarava abans de marxar cap al Nepal “el destí ha volgut que s’unissin dos fets importants per a mi, escalar l’Everest, el meu somni i que sigui la última muntanya dels 14 vuit mils, tancant doncs un projecte esportiu i, més enllà, sobretot un projecte de vida. Considero que no tant sols ha estat difícil, sinó que ha estat un miracle”.

Latorre ha escollit pujar per la mateixa ruta que van seguir els primers escaladors que van posar els peus al cim de l’Everest, Tenzing Norgay i Sir Edmund Hillary, el 29 de maig del 1953. Però sobretot perquè també va ser la via utilitzada per Reinhold Messner i Peter Habeler, per completar la primera ascensió sense oxigen artificial al sostre del món, l’any 1978. Precisament aquest darrer escalador, Peter Habeler, compartia consells amb en Ferran practicant l’alpinisme a Àustria durant el més de març.

Seguint les indicacions del Servei Meteorològic de Catalunya, METEO.CAT, que preveien una finestra de bon temps, Ferran Latorre iniciava l’ascens dimarts 23 de maig i compartia amb els seus seguidors quatre dies de màxima intensitat i dificultat. Aquesta matinada el vent ha pujat d’intensitat, hi ha hagut una forta tempesta, i el tram final han estat moments complicats que juntament amb el cansament han fet decidir Latorre utilitzar oxigen.

Tothom ha pogut seguir pas a pas el recorregut, conèixer l’estat d’ànim de l’alpinista a través de l’aplicació Emotional Pulse, una tecnologia desenvolupada per SEIDOR que ha través d’uns sensors li ha anat analitzant el sistema nerviós i altres paràmetres per identificar l’estat emocional i rebre els missatges de suport.

Però abans d’iniciar l’ascens el grup compartia en el Camp Base l’alegria per la coronació del cim de l’Everest per part de l’iranià Mehdi Gholipour, el primer de la temporada que ho fa sense oxigen per la vesant sud. Junts han recordat el complicat ascens al Gasherbrum II (8.035m) l’any 2012, que va permetre Latorre aconseguir el seu setè vuit mil. També era motiu de celebració l’èxit aconseguit per l’iranià Azim Gheichisaz, que en fer el cim del Lhose completava els 14 vuit mils sense oxigen. Amb ell Ferran Latorre va escalar en 2013 el Cho Oyu (8.201m) i aconseguia coronar el seu novè vuit mil en 20 hores. Tots plegats han tingut elogis per altres alpinistes que han aconseguit recentment el seu somni de completar els catorze vuit mil: la parella italiana Nieves Meroi i Romano Bennet en fer cim a l’Annapurna  (després de 20 anys d’expedicions) i l’eslovac Peter Hamor al Dhaulagiri.


Aquesta expedició a l’Everest ha estat molt més que una fita esportiva declarava en Latorre, “em sento fantàstic perquè per primer cop la meva activitat servirà per alguna cosa a la humanitat. Considero que és una sort realment fer de conillet d’índies, si pot servir a la gent en general ”. Amb aquestes paraules es referia en Ferran al Projecte Sherpa-Everest 2017 que estudiarà la exposició a la hipòxia en ambient extrem i els seus efectes cardiopulmonars, biològics i genètics.  

L’estudi impulsat per La Fundació Bancaria “La Caixa” pot beneficiar a 140 milions de persones al món que fan viatges cada any a zones elevades per sobre dels 3.000 metres d’altura i sobretot malalts crònics amb problemes respiratoris, més d’un 15% de la població mundial.

Durant la primera etapa de l’expedició fins al Camp Base (5.350m) han acompanyat Ferran Latorre el Dr. José Manuel Soria (Responsable de la unitat de genòmica i malalties complexes del Institut de Recerca del Hospital de Sant Pau), el Dr. Oriol Sibila, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Marc Abulí, de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aquest tres doctors han pres mostres d’alpinistes i sherpas en diferents etapes del procés, a Barcelona, un cop acabat el trecking fins al Camp Base i un cop superats els 7.500 metres.

Segons indicava el Dr. José Manuel Soria, “és important traslladar aquests coneixements a la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crónica (MPOC) per tal d’identificar els mecanismes que puguin millor el diagnòstic, prevenció i tractament. És una oportunitat única per a estudiar com ens afecta i com ens podem adaptar a la manca d’oxigen”.
 “Aquest projecte planteja un disseny i enfocament innovadors perquè ens proposem comparar el canvi en la regulació de l’expressió gènica de paràmetres fisiològics en individus sans amb un substrat genètic clarament diferencial, persones occidentals no adaptades a aquesta manca d’oxigen i amb els portadors natius. Es compararà l’expressió dels nostres gens en hipòxia moderada, hipòxia extrema i en hipòxia recuperada per tal de trobar un tractament a malalts que es troben en hipòxia mantinguda”.

D’altra part, Latorre també ha col·laborat amb una altre investigació duta a terme per la Fundació Estivill del Son per a poder analitzar el nivell de descans i recuperació en condicions extremes.


Així que tinguem novetats us anirem informant!
També podeu veure l’evolució del repte a través de les xarxes socials de Ferran Latorre sota els hashtags #CAT14x8000 i #Latorre14x8000.