Els antics gorgs de lli de Basardilla s'omplen de vida

Als peus del parc nacional de la serra de Guadarrama, i a tan sols 14 quilòmetres de Segòvia, es distingeix el petit municipi de Basardilla, amb 149 habitants censats. El seu terme municipal s'integra, juntament amb altres pobles confrontants, a la comarca del Río Viejo.

Antigament, als anys cinquanta, aquesta zona geogràfica era coneguda pels seus gorgs i la seva producció de lli, la major font d'ingressos dels seus habitants. Ara, aquests gorgs abandonats tornen a tenir vida a través d'un projecte ambiental en què participen CaixaBank i la Fundació Caja Segovia.

Segons explica José María Calzada, un dels seus impulsors juntament amb l'Associació d'El Guijo, el projecte «estava orientat no tan sols a recuperar aquests antics gorgs, que s'utilitzaven als anys cinquanta, sinó a adequar la zona a la reproducció d'amfibis, per a la qual cosa també es necessitava recuperar l'aigua del rec».

Un objectiu que s'ha aconseguit. «El projecte està acabat i a partir d'ara farem un procés de manteniment, de consolidació del projecte i farem també una fase d'educació entre els ramaders». Perquè, a més a més, aquesta recuperació de l'aigua servirà com a aliment dels ramats d'aquesta zona i de la creació d'un entorn ambiental, com passava antigament.

Zona de Basardilla que recuperarà l'Associació d'El Guijo.

Història i educació

La recuperació d'aquests històrics gorgs de Basardilla també pretenia, en declaracions de José María Calzada, «cohesionar i reunir el veïnat en els treballs comunitaris, sensibilitzant els més joves del poble en la idea del coneixement i el respecte per la naturalesa i els costums tradicionals del municipi».

Aquest projecte no és l'únic que es coneix a la comarca del Río Viejo. «Hi ha més pobles de Segòvia que estan recuperant part de la seva història», reconeix Calzada, alhora que destaca la tasca de la gent més gran de la zona. «Això és possible gràcies a la gent gran, perquè són els que veritablement coneixien aquests gorgs i per on anava el curs de l'aigua». I en la seva memòria, un episodi de nostàlgia: «quan l'aigua va tornar a discórrer pels recs, ens vam donar per satisfets en veure la gent gran del poble emocionada».

Emocionats perquè fa «cinquanta o seixanta anys» aquesta zona era coneguda per la seva «producció de lli». Era una veritable font d'ingressos per als seus habitants. «Això ja no tornarà», reconeix Calzada, perquè l'objectiu de la regeneració ambiental i criança d'amfibis (granotes, gripaus, tritons, entre altres espècies) no seria compatible amb la producció de lli.

«En aquestes terres es cultivava el lli, que un cop recollit s'introduïa a l'aigua durant tres setmanes perquè es podrís una part de la tija i així poder obtenir-ne la fibra de l'interior com a pas previ a teixir mantes o camises que els més vells del lloc ens han ensenyat durant aquest projecte». Ara això no seria possible perquè l'aigua es contaminaria.

Però aquesta tornada de l'aigua, a part de recuperar aquests gorgs i la cria d'amfibis, servirà per donar de menjar als ramats i veure créixer l'arbrat autòcton de la zona. Tanmateix, però, això crea una problemàtica sobre la qual s'està treballant. «Estem educant els ramaders sobre l'aprofitament de l'aigua del rec per evitar que tornen a assecar-se, com ha passat durant aquests mesos de confinament».

A través de l'educació s'intentarà que aquests gorgs continuïn actius, com antigament, per tal de mantenir aquest entorn de biodiversitat en un municipi que mira cap al parc nacional de la serra del Guadarrama, «els tècnics del qual també han assessorat» en tot aquest projecte de regeneració dels gorgs del lli a la cria d'amfibis.