La contaminació per plàstic és una de les grans amenaces a les quals s'enfronta el medi marí. S'estima que al 2050 hi haurà més plàstics que peixos al mar.
Però no cal esperar tant de temps per comprovar els efectes d'una amenaça que ja és real. Tres de cada cinc espècies marines tenen alguna resta de material plàstic a l'intestí. Abocaments que cada any maten unes 100.000 aus, balenes, tortugues i altres espècies, segons l'ONU.
Per combatre un dels perills més grans per a la biodiversitat marina i, en conseqüència, per a l'ésser humà, el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha decidit participar en Microplastic Watchers, un projecte de ciència ciutadana marina integrada a Observadors del Mar, una plataforma de referència a les Illes Balears.
«Microplastic Watchers ens permetrà treballar a través de l'educació ambiental i la ciència ciutadana per arribar a la transformació social i ecològica que necessitem», assegura Victoria Llabrés Noguera, responsable de l'àrea d'educació ambiental del GOB.
L'objectiu és recollir dades de la presència i l'abundància de microplàstics (partícules de menys de 5 mm) i mesoplàstics (partícules d'entre 5 i 25 mm) al medi marí per poder treballar en el diagnòstic i la sensibilització d'aquest problema global.
Mà amb microplàstics recollits del mar.
Aquestes activitats d'educació ambiental i ciència ciutadana estan adreçades a la comunitat estudiantil. El GOB Mallorca i el GOB Menorca ja han iniciat el projecte amb la col·laboració de tres centres educatius. Els participants recopilaran mensualment dades en unes platges concretes, seguint el protocol científic de mostreig i la classificació de plàstics de diferents tipus i mides.
Compromesos amb la conservació de la naturalesa
El projecte promogut pel Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ha estat un dels escollits en la I Convocatòria de Medi ambient i Desenvolupament Sostenible creada per CaixaBank i Fundació Sa Nostra.
La iniciativa llançada el 2020 pretén donar suport a activitats mediambientals a les illes Balears que estiguin compromeses amb el desenvolupament sostenible i la conservació de la naturalesa.
«Aquesta mena de projectes —a més de donar a conèixer el medi marí i litoral que ens envolta, el seu funcionament i com li afecta la contaminació, en aquest cas, per plàstics— són essencials perquè ajuden a acostar la societat a la comunitat científica per treballar de manera conjunta en la protecció del medi ambient», explica Llabrés. «L'educació ambiental és l'eina més important que tenim per arribar a la transformació social i ecològica que necessitem per protegir i cuidar el medi ambient».
Joves recollint plàstics de la platja.
Educar amb valors mediambientals
El GOB Mallorca i GOB Menorca compten amb la col·laboració de 6 grups d'uns 20 alumnes de segon cicle d'educació primària dels centres escolars següents: CEIP S’Hort des Fassers a Alcúdia, Mallorca, i Margalida Florit i Mestre Duran a Menorca, i cada centre escolar té una platja assignada.
Un cop al mes recullen mostres de la sorra de les platges —en aquest cas, les platges de Sant Joan - Mal Pas (Alcúdia, Mallorca) i Son Bou (Algaiarens, Menorca)— i les analitzen per extreure'n tots els micro i mesoplàstics que hi són presents. «Organitzem dues jornades. Una primera de recollida de mostres de sorra a la platja, en què aprofitem per fer-hi una activitat d'educació ambiental que ens permet conèixer el litoral i l'ecosistema marí amb els seus valors i les seves amenaces; i una segona jornada d'anàlisi d'aquestes mostres al centre educatiu», detalla la responsable de l'àrea d'educació ambiental del GOB.
Anàlisi de les mostres de plàstic recollides a la platja.
Després del recompte total de plàstics per mostra de sorra, les dades s'introdueixen a la plataforma web d'Observadors del Mar perquè l'equip científic pugui fer ús d'aquesta informació i incorporar-la a la base de dades per a la seva posterior avaluació i estudi. Finalment, la sorra de la qual s'extreuen els plàstics es torna a la platja i els plàstics que se n'han extret s'envien a la comunitat científica.
«Hem de sensibilitzar-nos i actuar en el nostre dia a dia per reduir i eliminar l'ús del plàstic», finalitza Llabrés.