L’agricultura, clau per frenar el canvi climàtic

El canvi climàtic ja és una realitat i representa un dels principals reptes ambientals, amb efectes sobre l’economia global i el benestar social.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els primers 30 cm del sòl del planeta contenen pràcticament el doble de carboni que el que hi ha a tota l’atmosfera, per la qual cosa s’ha convertit en el segon embornal de carboni natural més gran, després dels oceans.

Aquest fenomen climàtic està molt relacionat amb el medi rural. L’agricultura és, actualment, la tercera activitat econòmica emissora de CO2, un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle. Tanmateix, podria arribar a ser neutral pel que fa a emissions de carboni si s’adapta un nou model capaç d’afavorir el segrest de CO2 al sòl.

Un model que ja s’ha posat en marxa al nostre país de la mà de l’associació cultural Escoles Pageses de Segòvia, que, a través del seu projecte Guardians de la Biodiversitat: reproducció de varietats tradicionals amb tècniques de segrest de carboni i conservació dels sòls, que han seleccionat CaixaBank i la Fundació Caja Segovia a la I Convocatòria de Medi ambient i Desenvolupament Sostenible, cerca:

• cuidar i mantenir la diversitat hortícola i cerealística amb la reproducció de varietats tradicionals de la província
• implementar i difondre diverses tècniques agràries que facilitin el segrest de carboni en els sòls de cultiu, frenant-ne així l’emissió a l’atmosfera

Segrest de carboni: en què consisteix?

“Les tècniques de segrest de carboni s’orienten a afavorir la vida al sòl, bé evitant sortides de carboni a l’atmosfera amb reducció de conreu, rotació de cultius, control d’humitat, etc., bé amb pràctiques que augmentin el contingut de carboni al sòl, com l’ús de cobertes vegetals, cultius en línia o aplicació de residus agrícoles o ramaders”, explica l’Alfonso Pescador, president d’Escoles Pageses de Segòvia.

Projectes com aquest, recalca Alfonso, poden ser molt útils, ja que proporcionen, alhora, dades i referències que es poden utilitzen més tard per “optimitzar regs i fertilitzants, adaptar cultius en funció dels rendiments de cada sòl, etc.”.

Un total de 20 agricultors professionals i aficionats participen en aquest projecte, i ho fan reproduint al voltant de 25 varietats tradicionals i monitorant-ne el creixement i condicions a través de diversos instruments de control.

“Ja hem començat a analitzar els sòls de les parcel·les de control destinades a la reproducció d’aquestes varietats. Algunes, com el blat candial o el sègol gegantot, ja estan sembrades, i hem aplicat, de moment, tècniques com la sembra directa i el mínim conreu”, afegeix Alfonso.

L’objectiu final d’aquest programa, a més de millorar la qualitat dels sòls amb risc alt d’erosió, és reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle en la pràctica agrícola. 

La societat davant del canvi climàtic

Des de l’associació creuen que la societat està poc informada. “En general, es desconeix el poder de cada persona a l’hora de decidir què comprar, on i com. Cada elecció personal i cada exigència cap a un mercat més just i sostenible és molt important per sumar canvis a gran escala”.

També hi ha, segons Alfonso, un desconeixement general dels processos que es fan al món rural. “Per exemple, per a un agricultor de secà, és difícil entendre que una barra de pa costi 25 cèntims. Tanmateix, algú que viu a la ciutat ni tan sols es planteja com s’ha fet aquest pa”.

Millorar i protegir el medi rural, indica Alfonso, és cosa de tots. No voler transformar-lo en petites ciutats, entendre’l sense romanticismes ni idees bucòliques, conèixer-lo de veritat i identificar-lo com una altra part essencial de l’activitat econòmica i social són claus fonamentals per aconseguir-ho.

I diu que és prioritari evitar distraccions, “ja que el problema d’arrel és la pèrdua de biodiversitat, de qualitat de vida, de recursos naturals i de salubritat a les nostres societats per l’augment de la contaminació i l’escalfament global”.

La implicació d’aquesta organització amb el sector agrícola i ramadera és tan gran que permet que projectes com Guardians de la Biodiversitat es converteixin en una referència per a tothom en accions futures de lluita contra el canvi climàtic.