4 de Setembre de 2020   |   min de lectura
Islas Balears PALMA DE MALLORCA

Educació i aules inclusives a Son Roca

#Ocupació   |   #Formació
Alumnes durant una de les activitats organitzades per l'entitat Naüm Son Roca

Alumnes durant una de les activitats organitzades per l'entitat Naüm Son Roca

Alumnes durant una de les activitats organitzades per l'entitat Naüm Son Roca

Alumnes durant una de les activitats organitzades per l'entitat Naüm Son Roca

«La riquesa d'un país rau en la seva educació». Aquesta frase és d'ús tan freqüent com veritable. Professors, estadistes o filòsofs recorren a aquestes paraules com a recordatori social cada cop que es publica un estudi sobre el nivell d'estudis a Espanya. Són nombrosos els adolescents que abandonen els seus estudis i precisament aquesta és la situació que intenten corregir des de l'entitat Germanes de la Caritat Sant Vicenç de Paül, al barri de Son Roca (Palma de Mallorca) amb el projecte socioeducatiu Naüm.

El projecte d'Aules Inclusives, que rep el suport de CaixaBank i de la Fundació Sa Nostra , «neix de la necessitat de donar suport socioeducatiu als centres educatius de secundària (IES Emili Darder i IES Guillem Sagrera) i als adolescents de la barriada de Son Roca», indica Ángela Aguiló, responsable de comunicació del projecte centrat en adolescents d'entre 12 i 17 anys d'edat amb «conductes disruptives, absentisme intermitent, escassa motivació cap als estudis, amb baixa autoestima i fins i tot estigmatitzats», aclareix Aguió.

Aquesta tasca socioeducativa s'està fent, a través de diversos projectes, des de l'any 2000, data de fundació de l'entitat. «La nostra finalitat és mantenir aquesta escolaritat i promoure la inclusió dels joves d'aquesta barriada, tot millorant les seves competències i habilitats personals», explica la responsable.

Precisament, l'origen socioeconòmic i cultural dels joves és l'atribut de més pes a l'hora de mesurar el risc d'abandonament escolar.

Treball en equip

En l'actualitat, l'entitat disposa d'un equip de 30 professionals, que atenen al voltant de 850 persones, entre nens, adolescents, joves i adults que participen a escala comunitària per aconseguir la plena inclusió dels veïns de la barriada en els àmbits laboral, educatiu, cultural, sanitari i psicosocial.

En aquest sentit, la directora general de l'associació, Margarita Jordà, destaca que el projecte d'Aules Inclusives «pretén donar suport a l'equip docent i a l'alumnat, actuant tant de manera individual com de grup, dins el seu context educatiu, per tal que els adolescents millorin les seves capacitats, integració escolar, habilitats, relacions, entre altres qüestions, i que es mantinguin escolaritzats almenys fins a l'edat obligatòria, i que facin un procés educatiu positiu». Per aconseguir-ho, «hi ha un pla de coordinació amb els tutors, la direcció i l'equip d'orientació dels instituts educatius per anar planificant, programant i avaluant les sessions», afegeix Aguiló.

COVID-19: un repte educatiu

El desenvolupament d'aquest projecte s'ha desenvolupat en dos ambients molt diferents a conseqüència dels estralls causats per la COVID-19.

Abans del confinament, «dues educadores de l'entitat feien durant les hores de tutoria tota una sèrie d'activitats d'acord amb les necessitats del grup i encaminades a connectar la vivència personal de la joventut amb el seu context escolar d'una manera positiva, treballant amb una intervenció socioemocional i educativa», explica Aguiló. Després va arribar el repte. «Les sessions s'han dut a terme individualment i de manera telemàtica a través de videotrucades, fent un acompanyament més intens tant en el reforç escolar com en l'àmbit emocional, amb l'objectiu d'evitar una desconnexió de les rutines escolars», explica Jordà.

Un cop aconseguida aquesta adaptació, com s'aconsegueix evitar que aquests adolescents abandonin els estudis? “Tractem, de manera individualitzada, que els menors es trobin a si mateixos i que s'enfrontin als seus problemes en una època de la seva vida que coincideix amb el desenvolupament decisiu en els àmbits personal i formatiu; intentem veure aquests conflictes que tenen i aportar-hi una solució», detalla Aguiló.

També es treballa aquest abandonament escolar per mitjà de tallers grupals. «Aquí és on prevenim, detectem, gestionem i resolem situacions de conflictes en els seus àmbits pròxims, mirant de millorar la convivència i de reforçar els vincles afectius», aclareix Jordà.

Un treball interdisciplinari, coordinat i l'acompanyament individual són els tres ingredients amb què la Fundació pretén potenciar la principal eina d'aquests joves: l'educació.

També et pot interessar