10 anys de la caiguda de Lehman Brothers: què hem après?

Jordi Gual - President de CaixaBank

La gran crisi financera que esclata el 2008 és un fenomen econòmic i social molt complex que serà estudiat i analitzat durant moltes dècades, com va succeir amb la Gran Depressió del segle XX. M'agradaria aportar també una reflexió personal sobre les causes de la crisi i els aprenentatges que se'n poden extreure.

Les causes de la crisi

Els factors que van ocasionar aquesta crisi són múltiples i variats, però dins de la complexitat del fenomen, es poden assenyalar dues explicacions principals:

• Les polítiques monetàries dels anys previs van ser massa laxes durant massa temps i, en determinats països, això va coincidir també amb períodes de polítiques fiscals d'expansió. Aquesta barreja de polítiques va alimentar el creixement del crèdit i, en general, l'increment del deute, de manera que els intermediaris financers, empreses i famílies es van situar en zona de risc, en comprometre escassos recursos propis, assumir un deute excessiu perseguint inversions arriscades i, a vegades, alimentar bombolles d'actius tant financers com reals.
• Les facilitats monetàries descrites van coincidir amb un entorn regulatori feble. La regulació va resultar ser inadequada, en part per l'aparició de noves activitats i productes financers, però també per no disposar d'una regulació de suficient qualitat.

Lliçons de la crisi

Hem après de la crisi, però això no significa que s'hagués pogut evitar. La dinàmica de les nostres institucions, així com alguns trets fonamentals de la naturalesa humana fan que, de forma recurrent, el sistema econòmic experimenti crisis financeres de major o menor magnitud. Seria bo orientar el disseny de les polítiques i les institucions econòmiques de tal manera que, almenys, es temperi la tendència del sistema a processos d'excessiu endeutament, inevitablement seguits de crisis financeres.

Marc regulatori

En aquest sentit, disposar d'un marc regulatori i d'unes institucions monetàries i regulatòries que compleixin aquesta funció no és tasca senzilla, ni pel que fa al seu disseny ni a la seva implementació. Per una part, poden existir dificultats polítiques, conseqüència de les pressions que durant el cicle econòmic recauen sobre les autoritats. Per una altra, també existeixen raons tècniques que el dificulten, a causa de l'existència de relacions clau de l'economia que es basen en variables que no són directament observables, com la taxa d'atur estructural.

El factor humà

A més, el factor humà segueix sent un factor determinant clau. L'economia, i també el seu sistema financer, es basen en el judici i les decisions de les persones que, com a agents econòmics, disten en general de ser racionals i han contribuït amb les seves emocions, sentiments, biaixos i errors de judici a la generació de totes les crisi financeres documentades durant la història.

Les persones patim de biaixos sistemàtics en la nostra apreciació de la realitat i del passat. Acostumem a projectar cap al futur el passat més recent i solem ser excessivament optimistes i complaents. També podem tenir una ambició desmesurada o deixar-nos portar per comportaments gregaris, tant en moments d'eufòria com en els de pànic. Tot això condueix a períodes d'eufòria econòmica i financera que són de molt difícil control per part de les autoritats.

Impacte de la crisi en el sector financer

Com a conseqüència de la crisi financera, el sector bancari s'ha reestructurat i reforçat. La crisi financera ha tingut un impacte profund en el sector: la intensitat i l'efectivitat de la regulació ha augmentat de manera substancial; el sector s'ha redimensionat conforme avançava el procés de despalanquejament i la mida de les entitats ha augmentat; les entitats bancàries estan ara més capitalitzades i els riscos més ben valorats. El model de negoci s'ha transformat per adequar-se al nou entorn.

Foto de Bryan Smith / Zuma Press de la borsa de Nova York el 2008

Les conseqüències per a la societat

L'impacte en el conjunt de l'economia i la societat ha estat molt negatiu. La crisi financera va portar diversos anys de recessió, un fort increment de la taxa d'atur, polítiques de reducció de la despesa social per limitar el deute públic, reduccions dels nivells de renda i, en definitiva, una pèrdua de PIB durant molts anys.

Tanmateix, és important recordar que la crisi va succeir, en part, precisament pels excessos de la situació prèvia, marcada per uns anys d'un creixement excessiu de l'economia, basat en una expansió del deute i del creixement de la despesa pública i privat de forma no sostenible.

D'aquesta manera, l'eufòria financera i macroeconòmica, i el creixement descontrolat, van establir les bases per a la posterior crisi i van provocar un gran gir en la situació econòmica, personal i patrimonial de molts agents econòmics: famílies, empreses –grans i petites- i administracions públiques. Els joves amb edat d'entrar al mercat laboral en els últims anys també han patit les greus conseqüències de la crisi.

La inestabilitat financera, per tant, és enormement perjudicial per al progrés i la fortalesa de les institucions econòmiques, socials i polítiques, atès que provoca grans oscil·lacions de les rendes reals de les famílies i de la seva riquesa, en afectar tant al seu treball com als preus dels seus actius financers i immobiliaris.

Foto d'Arne Dedert d'EFE de la Borsa de Frankfurt el 2011

Conclusions

En resum, de la crisi financera i de la Gran Recessió dels últims deu anys es pot extreure una lliçó essencial per al disseny de les polítiques econòmiques: la necessitat de reforçar les polítiques orientades a l'estabilitat financera, tant en el sector públic com en el sector privat.

L'objectiu ha de ser evitar repetir, malgrat les pressions polítiques i de les dificultats tècniques, expansions excessives que portin a una intensa recessió posterior. Per a això és necessari dissenyar institucions monetàries, fiscals i regulatòries que enforteixin les polítiques orientades a l'estabilitat financera tant en el sector públic com en el sector privat.

Breu extracte de l'article que va servir de base per a la conferència pronunciada en la sessió inaugural del Cicle “10 anys de Lehman Brothers ” organitzat pel Cercle d'Economia, CIDOB i EuropeG el setembre de 2018.