Guia ràpida per detectar fraus telefònics

• Els joves han canviat els seus hàbits, relegant les trucades tradicionals i afavorint la missatgeria instantània, cosa que ha obert noves vies per al frau digital.
• Els estafadors han sofisticat les seves tàctiques, aprofitant la confiança dipositada en les trucades bancàries per obtenir informació confidencial i diners.

Vivim en un context de connexió constant. A Espanya passem una mitjana d'entre tres hores i mitja i sis hores diàries als nostres telèfons mòbils. En els nostres dispositius, que s'han convertit a poc a poc en petits ordinadors, tenim informació important, com les nostres dades bancàries.

A més, a Espanya, els joves dediquen una part mínima del seu temps al mòbil a realitzar trucades telefòniques tradicionals, activitat àmpliament reemplaçada per la missatgeria instantània i les xarxes socials.

No obstant això, sí que estem disposats a parlar per telèfon en casos concrets, com emergències o temes urgents i formals. I sota aquest paraigua es troben, indubtablement, les trucades d'entitats bancàries per a accions com confirmar una operació, agendar una entrevista o recordar la recollida d'una targeta.

Aquestes trucades són, però, porta d'entrada als estafadors, que es fan passar per empleats bancaris per tal d'obtenir informació confidencial i diners o fer operacions bancàries a petició de l'estafador.

Vishing: la veu com a mitjà d'atac

Els ciberdelinqüents utilitzen diverses estratègies per guanyar-se la confiança de les seves víctimes. Una de les més conegudes és el vishing, una forma de frau telefònic que utilitza tècniques d'enginyeria social per enganyar les víctimes i obtenir informació personal o financera. Els estafadors solen fer-se passar per entitats legítimes, com bancs o empreses, i utilitzen trucades telefòniques per convèncer les persones que revelin dades sensibles.

A diferència del phishing, que es realitza principalment a través de correus electrònics, el vishing empra la veu com a mitjà d'atac. També es pot combinar amb l'smishing, que fa servir missatges de text per enganyar els usuaris.

El vishing ha evolucionat i s'ha adaptat a les noves tecnologies, un dels majors perills d'aquesta estafa. Els estafadors han refinat les seves tàctiques per fer que les trucades fraudulentes siguin més convincents, aprofitant la confiança que les persones dipositen en les comunicacions telefòniques.

Caller ID Spoofing: fer-se passar pel banc

Un altre dels fraus telefònics més coneguts és el Caller ID Spoofing, tècnica utilitzada per estafadors per falsificar el número d'identificació de trucada que apareix a la pantalla del destinatari.

Els delinqüents coneixen de forma detallada el funcionament de la banca online, que fa que els clients siguin vulnerables a aquest tipus d'engany. Utilitzen arguments persuasius, sovint oferint assistència per cancel·lar un càrrec fraudulent inexistent, amb l'objectiu final d'obtenir accés al compte bancari del client.

L'objectiu d'aquests estafadors és clar: obtenir dades confidencials i diners. Poden sol·licitar el número de la targeta bancària o les claus d'accés a la banca online, però en ocasions van més enllà.

Algunes víctimes han estat induïdes a realitzar pagaments elles mateixes, sota el pretext de corregir un error o recuperar uns diners sostrets, a través de mètodes de pagament immediat com Bizum, transferències o reintegraments a través de caixers automàtics.

Entre altres fraus podem trobar el frau de verificació de compte, les estafes de premis o sortejos, el cobrament de deutes falsos, i la suplantació d'identitat, a través del qual es fan passar per familiars o amics en apurs i demanen diners amb urgència.

Mesures de protecció

Davant d'aquestes amenaces, CaixaBank inverteix de manera contínua en seguretat, implementant tecnologies avançades que reforcin la protecció de les dades dels seus clients i mitigar l'impacte de les estafes.

L'entitat financera aconsella als seus clients no confiar en trucades inesperades que sol·licitin dades personals i, davant de qualsevol trucada sospitosa, pengin immediatament i contactin directament amb el servei d'atenció al client, assegurant així la neutralització de potencials intents de frau. CaixaBank mai demanarà dades personals, usuaris, contrasenyes o claus per cap canal. També recomana verificar la identitat de l'interlocutor abans de compartir dades, que mai hauran de ser confidencials o informació sensible sense comptar amb la confirmació prèvia.

CaixaBank, així mateix, ha reforçat la seguretat de les seves operacions en línia i fomentat l'ús exclusiu del seu lloc web i aplicació oficial per a transaccions. Aquestes accions han subratllat la importància d'evitar fer clic en enllaços dubtosos en correus electrònics o missatges de text que aparentin ser del banc. Aquest enfocament no només ajuda a prevenir l' accés no autoritzat, sinó que també contribueix a la seguretat general del client en utilitzar plataformes digitals.