Esport paralímpic, els herois després de la gesta de París

• Un total de 40 metalls -7 ors, 11 plates, 22 bronzes- i la posició 16a. al medaller, són només les grans xifres de les proeses protagonitzades pels esportistes paralímpics espanyols en els jocs de París 2024. Però, darrere d'aquestes xifres, hi ha sobretot històries de superació que mereixen, si és possible, més reconeixement.

Els esportistes paralímpics espanyols han aconseguit a París millorar la seva marca anterior en haver-se penjat 40 medalles -quatre més que a Tòquio- i consolidar la seva tendència ascendent. Però els resultats no han estat únicament quantitatius, sinó també qualitatius, ja que París ha suposat una nova oportunitat per conscienciar i fer reflexionar la societat sobre la realitat de les persones amb discapacitat.

Gràcies a aquesta edició, s'han pogut presenciar proeses com la de la nedadora Teresa Perales, que amb un nou bronze a la seva col·lecció ha estat capaç d'igualar en nombre de medalles el mític Michael Phelps. Perales va patir una neuropatia als 19 anys per la qual va perdre la mobilitat de les cames. Avui, als 48 anys, té una reeixida trajectòria professional i un palmarès esportiu brillant.

 

Un altre moment per a la posteritat l’han signat Martín de la Puente i Daniel Caverzaschi, artífexs de la primera medalla paralímpica espanyola de la història en tennis en cadira de rodes. I igual d'emocionant va ser el bronze de l'esgrimista en cadira de rodes Judith Rodríguez, el primer d'Espanya en aquest esport paralímpic des de Sidney 2000. També quedarà per sempre a la retina l'or obtingut per l'atleta de triatló Susana Rodríguez, la greu discapacitat visual del qual no ha estat obstacle per repetir a París el que ja va aconseguir a Tòquio.

 

El llistat de fites a París l'amplia també Ricardo Ten. Amb 8 anys, aquest esportista valencià va patir un accident elèctric pel qual li van haver d'amputar els dos braços i la cama esquerra. Va ser un cop, però va descobrir l'esport paralímpic i avui acumula 21 anys de trajectòria i un impressionant triplet de medalles a París (or en contrarellotge, plata en velocitat per equips i bronze en persecució per equips a la pista) i onze en total a Jocs Paralímpics (entre natació i ciclisme).

 

També va fer triplet la Núria Marqués. La jove catalana va néixer amb una discapacitat a la cama que va derivar en una amputació, per la qual cosa es va iniciar a la natació adaptada. París l'ha portat al cim de l'esport paralímpic amb tres metalls i dos diplomes.

Però no només de medalles viu l’èpica, ja que els Jocs Paralímpics de París han certificat el mèrit dels 150 esportistes amb discapacitat que han representat Espanya.  Encara que hi ha molts exemples, només cal citar el de Loida Zabala. Als onze anys li van diagnosticar una inflamació a la medul·la espinal que li va afectar les cames, va ser víctima de maltractaments i li van detectar un càncer el novembre del 2023. Malgrat tot, a París ha aconseguit competir per cinquena vegada en uns Jocs Olímpics com l'única representant espanyola d'halterofília.

Un llarg camí cap a París

Tots aquests esportistes han fet nous passos en el llarg camí cap a la visibilitat i el reconeixement, un camí en què estan acompanyats per algunes empreses que han demostrat un sòlid compromís amb la normalització de la discapacitat. Per exemple, CaixaBank, patrocinadora del Comitè Paralímpic Espanyol des del 2019, fa una col·laboració activa a través del programa ADOP, amb la concessió de beques destinades a la preparació dels esportistes paralímpics espanyols. 

 

Precisament, amb l'objectiu de donar a conèixer i aplaudir les històries humanes que hi ha darrere de les fites esportives, l'entitat ha dut a terme aquest any la iniciativa Camí cap a París, un projecte amb què ha recorregut la major part de la geografia espanyola juntament amb 16 atletes paralímpics amb noms tan rellevants com els de Ricardo Ten, Marta Fernández, Sara Andrés, Dani Stix, Luismi Marquina, els germans Molina, Àlex Sánchez, Nil Riudavets, Oscar Salguero, Toni Ponce i Nuria Marqués.

 

Camí cap a París es va tancar amb un esdeveniment de reconeixement per part de CaixaBank a tots els medallistes olímpics en què el president, José Ignacio Goirigolzarri, va posar en valor el seu paper com a referents per a la societat tant a nivell esportiu com personal: “Sou referents als vostres esports, sens dubte, però la vostra actitud transcendeix els èxits de la competició, per convertir-vos també en referents personals per a moltes persones, joves i no tan joves, entre les quals m'incloc”, els va dir.

I és que les gestes esportives queden curtes al costat de l'esperit de superació, l'optimisme i la humanitat que destil·la l'equip paralímpic espanyol.