Començament positiu de l'any en el mercat de crèdit, malgrat les turbulències

Els mercats de crèdit han iniciat l'exercici 2025 amb un gran dinamisme i un marcat to bullish, amb alts volums d'oferta i elevat apetit inversor. Tot això, en un context caracteritzat per l'alta incertesa geopolítica, la implementació de les noves polítiques de Trump i les eleccions a Alemanya, que el mercat ha hagut d'anar digerint.

Després d'una primera setmana de l'any curta per festius, l'oferta es va acumular en la graella de sortida i va provocar que el 7 de gener es col·loquessin gairebé 42.000 milions d'euros en bons, batent els rècords de major volum emès i nombre d'emissors registrats en un sol dia a Europa.

Les expectatives de baixades de tipus pels principals bancs centrals durant el 2025 han impulsat un començament d'any caracteritzat per l'apetit inversor i un to risk on que ha incrementat l'atractiu dels actius amb més durada i beta. No obstant això, les dades americanes de gener van revelar un mercat laboral fort i una inflació persistent que qüestionaven les futures retallades de tipus per la Reserva Federal. A Europa, malgrat unes millors dades d'activitat econòmica, les dades de preus es van mantenir controlades i les perspectives de creixement es revisaven a la baixa a Alemanya i França, entre d'altres. D'aquesta manera, s'ha posat de manifest una divergència entre les polítiques monetàries de cada costat de l'Atlàntic, al que s'ha sumat un gir cap a polítiques proteccionistes. Trump ha anunciat els seus primers aranzels a les importacions de Mèxic, el Canadà i la Xina, generant sessions d'especial volatilitat.

Equip de Debt Capital Markets de CIB. D’esquerra a dreta: Javier Pereira, Miguel Lafont, Enrique Riber, Antonio Sanz-Pastor, Natalia García, Fernando Cuesta, Mónica Ferrari, Carlos Herrero, Luis Pérez, Rémi Arias, Cristina Luzón i Iñigo de las Cuevas.

Des de finals de gener, les setmanes han estat marcades per la volatilitat, que han afectat més les borses que els mercats de crèdit. La primera sacsejada la va provocar la irrupció de la Intel·ligència Artificial xinesa, DeepSeek, que ha amenaçat el domini tecnològic estatunidenc. A això es van sumar els resultats dels “7 Magnífics” de la tecnologia que, per bé que batien les previsions, es quedaven una mica curtes pel que fa a les seves expectatives de beneficis futurs. La preocupació pel sector i els temors de recessió per les polítiques aranzelàries han continuat agitant les borses el març, signant les pitjors sessions des del 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna.

A Europa, Alemanya va celebrar eleccions electorals el 23 de febrer, sense que hi hagués un increment significatiu de volatilitat durant les setmanes de campanya. No obstant això, després de les primeres reunions del president nord-americà amb els líders rus i ucraïnès per posar fi al conflicte d'Ucraïna, i l'enfrontament entre Trump i Zelensky, es podria accelerar la signatura de l'alt el foc entre ambdós països, cosa que podria convertir-se en un “cisne blanc” o catalitzador positiu. A més, la retirada del suport dels EUA a Ucraïna ha accelerat la necessitat d'establir una política de defensa europea conjunta, portant Alemanya i la UE a ultimar diferents fons especials de rearmament de despesa estatal per a infraestructura i defensa juntament amb una relaxació de les normes fiscals per alliberar fins a 650.000 milions d'euros de despesa nacional en defensa en els propers quatre anys, i crear un fons de 150.000 milions d'euros per finançar les necessitats comunes de defensa. Aquests anuncis, sobretot la proposta alemanya, van portar al bo alemany al major increment de la seva rendibilitat en un dia (+30 punts bàsics) des de la caiguda del mur de Berlín, generant novament una gran volatilitat. Per la seva banda, el crèdit va reaccionar amb ampliacions dels diferencials encara que no excessives i es van anar recuperant en les sessions posteriors tornant a acostar-se als mínims de l'any. 

Malgrat alguna sessió d'especial volatilitat, les operacions han continuat fent-se amb èxit fins i tot en aquests dies de volatilitat. Al tancament de febrer, el volum emès acumulat en l'any en euros ha superat els 460.000 milions, assolint els nivells de 2024, que va tancar sent un any rècord.

Gran inici d'any de CaixaBank a Corporates grau d'inversió, ESG i comunitats autònomes

L'àrea de Debt Capital Markets de Corporate & Investment Banking (CIB) de CaixaBank ha iniciat l'any reafirmant el seu lideratge en el mercat espanyol, encapçalant els segments de deute corporatiu grau d'inversió (Investment Grade), deute corporatiu sostenible i deute de comunitats autònomes. A més, a nivell internacional, CaixaBank ha estat protagonista en algunes de les operacions més destacades del parquet europeu.

En el segment de comunitats autònomes, l'equip de Debt Capital Markets de CIB de CaixaBank ha coordinat la primera transacció de l'any, una emissió sostenible de 1.000 milions d'euros, a 10 anys, de la Comunitat de Madrid. Aquesta operació va marcar una fita per a l'emissor, i va aconseguir el seu diferencial més baix en un bo a aquest termini, amb només 11 punts bàsics de diferencial sobre el Tresor espanyol.

En l'àmbit d'emissors corporatius, ha destacat la col·locació de 500 milions d'euros, a 5 anys, per part de Ferrovial, que va comptar amb un roadshow virtual de dos dies contactant a uns 60 inversors i que va permetre una operació exitosa caracteritzada pel seu dinamisme i una demanda que va superar els 4.000 milions d'euros multiplicant per vuit l'oferta inicial i pagant una prima d'emissió final negativa, per sota del seu nivell de secundari.

Una altra emissió clau a nivell nacional ha estat el retorn d'Immobiliària Colonial al mercat de deute després de la seva última aparició el 2021. Colonial va fer un roadshow virtual de dos dies, contactant uns 100 inversors. Aquesta transacció, a més de ser la primera emissió espanyola en format verd de l'any, ha destacat per aconseguir el major estrenyiment en una emissió corporativa dins el mercat de bons corporatius europeus el gener, mes en què es van emetre 43 bons.

Així mateix, CriteriaCaixa va acudir amb èxit al mercat, amb 500 milions d'euros, a 6 anys, en l'operació amb més demanda i menor prima per nova emissió de la seva història (un llibre cobert 7 vegades i prima negativa de 2,5 pbs).

En l'àmbit internacional, l'equip de Debt Capital Markets de CIB de CaixaBank destaca “la confiança que han dipositat en nosaltres les elèctriques estrangeres. La nostra recurrent participació en les emissions amb format sostenible del sector elèctric domèstic ha motivat que EDP, Enel i Hera volguessin disposar del nostre bagatge per a l'execució i l'èxit de les seves operacions”. D'aquesta manera, destaca l'emissió en format verd de l'italià Hera, estrenant la nova Taxonomia de la UE, i també l'operació SLB de la italiana Enel, per un total de 2.000 milions d'euros, en tres trams, amb cupons vinculats al compliment d'objectius de sostenibilitat, que es posiciona com una de les operacions de major volum realitzades per un emissor europeu el 2025.