El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha afirmat aquest dimecres en un acte amb empresaris a Pamplona, organitzat per Diario de Navarra, que l'entitat és la primera interessada a continuar ajudant als clients en dificultats, tal com ha vingut fent en els últims anys.
“No hi ha ningú que tingui més interès a ajudar als clients en dificultats que nosaltres, els bancs”, ha indicat Goirigolzarri, després de recordar que l'ofici de les entitats financeres “és ajudar a donar solucions als clients des de la proximitat”.
Prova d'això és que CaixaBank va fer més de 360.000 acomodaments d'hipoteques en l'anterior crisi. “Ho hem fet, ho fem i ho continuarem fent”, ha incidit Goirigolzarri.
El president de CaixaBank ha afirmat que durant les últimes setmanes s'ha fet un acostament “molt positiu” del sector per posar en marxa mesures de suport a clients en dificultats. “És bo arribar a acords, institucionalitzar les ajudes i assegurar la competitivitat del mercat hipotecari, que a Espanya funciona molt bé”, ha assenyalat.
Goirigolzarri ha explicat que serà el Consell d'Administració del banc qui decidirà sobre l'adhesió a les iniciatives de suport als hipotecats publicades avui al BOE. El màxim òrgan de govern de l'entitat “l'analitzarà i prendrà la decisió corresponent".
D'altra banda, durant la seva intervenció, Goirigolzarri ha assenyalat que l'objectiu de l'entitat és continuar evolucionant el model de negoci per adaptar-se a les preferències dels clients i ser referents en la qualitat de servei, a través d'un model de banca en què predomini la proximitat a famílies i empreses, perquè “sense clients no hi ha res, ells són els que legitimen la nostra tasca”.
Situació macroeconòmica
Goirigolzarri també ha repassat davant els empresaris la situació macroeconòmica marcada per la “incertesa”, que es deriva, per un costat, de la falta d'experiència en els efectes de les ruptures de les cadenes de subministrament i la dificultat de la seva reconstrucció i, per un altre, pel fet que les conseqüències de la invasió d'Ucraïna tenen impactes geoestratègics “difícils de predir”.
El president de l'entitat ha dibuixat una “realitat” del món occidental amb una inflació a doble dígit per primera vegada en 40 anys, amb el dòlar més fort dels últims 20 anys i amb uns mercats financers que han respost molt negativament a les nombroses incerteses existents.
En aquest context, ha afegit que no veu “raons” per esperar que a Espanya es produeixi “un fort deteriorament” del nivell del Producte Interior Brut (PIB), i que tampoc no s'està veient fins ara “cap deteriorament en els nivells d'impagament de les famílies ni de les empreses”.
Goirigolzarri ha apuntat a un creixement del PIB entre el 0% i l'1% l'any 2023, i a una inflació, en termes mitjans, en el rang d'entre el 4,5% i el 6%. “El paper de la política monetària serà clau en aquest equilibri entre inflació i creixement del PIB”, ha advertit, després de puntualitzar que la previsió actual és que l'euríbor a 12 mesos se situï en el 3,1% a mitjan any vinent.
Reformes estructurals
El president de CaixaBank ha analitzat les necessàries reformes estructurals que haurien d'afrontar-se i ha afirmat que el “punt feble més important de l'economia espanyola és la seva productivitat”, mentre que el “factor de més vulnerabilitat és el deute públic ”.
En la seva opinió, en matèria de productivitat “no hem fet cap avenç en els últims anys respecte a les principals economies europees”, ja que en les dues últimes dècades l'increment de la productivitat en l'economia espanyola ha estat del 0,2% anual, que contrasta amb el 0,8% anual de l'economia alemanya o l'1% de la dels EUA.
“Les millores de productivitat no es poden fer des de polítiques de demanda, sinó que exigeixen polítiques d'oferta. I polítiques d'oferta són sinònim de reformes, reformes complexes que requereixen acords que avui són difícils. Vivim en uns moments d'enfrontament i crispació que no permeten acostar postures amb mirades de llarg termini. Per això, tot el que puguem fer per tendir ponts serà molt beneficiós per al futur d'Espanya”, ha assenyalat.
Per finalitzar, Goirigolzarri ha posat en valor que si calgués triar entre totes les reformes necessàries per millorar la productivitat, hauria d'haver-hi unanimitat a situar la formació i l'educació entre les primeres de la llista. “Existeix un dèficit significatiu entre els nivells de formació en el nostre mercat laboral respecte a la mitjana de l'àrea de l'euro” i “el treball és el principal factor de cohesió social i el millor mitjà per lluitar contra la desigualtat en la nostra societat”.
