El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat aquest dilluns que “aquest any continuarà la forta reactivació del turisme registrada el 2021 i que les Illes assoliran creixements del PIB pròxims al 10%”, segons les estimacions de CaixaBank Research.
Goirigolzarri ha intervingut en la inauguració del ‘VI Fòrum El Económico’, titulada ‘Mirades d'una guerra’ i celebrat al Palau de Congresos de Palma, junt a la ministra d'Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto.
El directiu ha subratllat que el turisme és un dels “elements mitigadors per preservar el creixement de la nostra economia”, a més a més de l'estalvi acumulat durant la pandèmia i el desplegament dels fons europeus Next Generation. “Parlar de turisme és parlar de les Balears”, ha remarcat davant un auditori al que ha traslladat que l'entitat vol ser “un agent molt actiu que doni suport amb força al teixit empresarial balear” perquè creu “fermament en el futur de les Illes”.
Goirigolzarri ha reconegut que el context actual de guerra, que ha donat títol a la jornada aquest any, “resultava inimaginable” en la tercera dècada del segle XXI. “Malauradament és una realitat que, a més d'un extraordinari patiment humà, ha produït un canvi radical de l'escenari amb conseqüències difícils d'anticipar”, ha reconegut.
En aquest sentit, ha admès que “els esdeveniments que estem vivint generaran canvis geoestratègics i econòmics de fort abast, que afectaran especialment a Europa” i que se sumen “a tendències anteriors” que ja estaven exigint profunds replantejaments en l'àmbit de país, de sectors i d'empreses, com és el cas d'“una digitalització imparable”, “els necessaris avenços en sostenibilitat” i la situació de les cadenes de subministraments, com ha evidenciat la invasió d'Ucraïna.
“A Europa hem arribat de forma abrupta a la conclusió que necessitem un nivell més alt d'autonomia energètica, de seguretat i de tecnologia”, ha defensat Goirigolzarri. Durant la seva intervenció, ha assegurat que Espanya té “uns vincles comercials discrets” amb Rússia i Ucraïna, però ha advertit que “el canal més preocupant i immediat” en el nostre cas estan sent “els preus de l'energia i el seu impacte en la inflació”.
El president de CaixaBank ha assegurat que “és difícil fer previsions” però que l'estimació del servei d'estudis de l'entitat, revisada després de la invasió, per a l'economia espanyola el 2022 és que el PIB creixerà un 4,2%, fet que suposa una reducció d'1,3% respecte a la que tenia a primers d'any, i l'expectativa de creixement de la inflació mitjana anual és del 6,8% per a aquest exercici.
Tanmateix, davant d’aquest escenari, el president de CaixaBank ha posat en valor que “el canvi genera oportunitats que aprofitaran els que entenguin aquests canvis i tinguin la imaginació, la visió i la il·lusió de donar-los resposta”. “Totes aquestes tendències, que generen canvis disruptius a una enorme velocitat, són les que avui ens interpel·len com a país i poden ser una font de riquesa, prosperitat i cohesió social extraordinària, si el sabem gestionar de forma encertada”, ha posat en valor.
Les Balears, “territori molt important per a CaixaBank”
A més, Goirgolzarri, que ha recordat que la setmana passada l'entitat va presentar el seu Pla Estratègic 2022-2024 amb l'objectiu prioritari de “ser a prop dels clients”, ha insistit davant l'auditori que les Illes Balears són “un territori molt important” per a CaixaBank, “no només pel paper que tenen en la nostra història, sinó també per la seva enorme importància des del punt de vista de negoci”.
CaixaBank té més de 670.000 clients a les Balears, gestiona sis de cada deu nòmines i pensions que s'abonen en les Illes i compta amb la confiança de tres de cada quatre autònoms, així com de 40.000 empreses que tenen la seva seu social en les Illes.
“Tenim molt interioritzat l'important paper que CaixaBank ha de seguir jugant en el desenvolupament econòmic i social de les Balears”, ha remarcat Goirigolzarri per insistir en què l'entitat vol “estar molt a prop de la societat balear” reafirmant, d'aquesta manera, “el suport a tots els ciutadans, empreses i institucions”.
