Nota de premsa

Envelliment saludable per a les persones amb síndrome de Down

icon_font_reducir
icon_font_aumentar
icon_email
Diverses persones juguen amb la pilota

“Envellir forma part de la vida i, com una etapa més dins del cicle vital de l’ésser humà, no es pot evitar, però sí que es poden dur a terme accions que n’endarrereixin l’aparició de manera prematura”, assegura la Sonia Palasí, treballadora social de l’Associació Síndrome de Down de Castelló.

El procés d’envelliment en les persones amb síndrome de Down o amb discapacitat intel·lectual ha canviat notablement en els darrers anys. Gràcies als avenços en els tractaments mèdics, la seva esperança de vida ha augmentat fins a 30 anys i, actualment, s’apropa als 60-70 anys.

Aquesta bona notícia planteja, al seu torn, noves necessitats, i és que, encara que no hi ha proves científiques pel que fa a quina edat s’inicia aquest procés, sí que hi ha cert consens a l’hora de remarcar que les primeres senyals i símptomes d’envelliment apareixen al voltant dels 45 anys en persones amb discapacitat intel·lectual i al voltant dels 35 en persones amb síndrome de Down.

Amb l’objectiu de detectar aquests símptomes a temps per poder fer-hi alguna cosa, l’Associació Síndrome de Down de Castelló ha desenvolupat el programa Envelliment Actiu, una iniciativa que compta amb el suport de CaixaBank i la Fundació Caixa Castelló i que consisteix a promocionar un envelliment actiu, saludable i de qualitat en les persones amb diversitat funcional.

Repte: envellir amb més salut

A més d’implementar accions de formació i incorporació d’hàbits saludables per a una bona vellesa, el programa Envelliment Actiu de l’Associació Síndrome de Down de Castelló té en compte revisions mèdiques periòdiques amb diversos especialistes (amb atenció especial a les patologies més freqüents en els adults amb síndrome de Down o amb discapacitat intel·lectual: necessitats afectivosexuals, estimulació cognitiva, activitats físiques, activitats d’oci i temps lliure, etc.). “És important que es mantinguin actius, però no només des d’un punt de vista físic, sinó també pel que fa a la imaginació i la resolució de problemes”, apunta Palasí.

Durant l’últim any, 83 persones amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down s’han beneficiat d’aquest programa, que, segons l’associació, resulta “imprescindible”, ja que el percentatge de persones amb diversitat funcional creix cada any, a mesura que ho fa l’augment de l’esperança de vida. Per això es calcula que, en un futur no gaire llunyà, el nombre de persones beneficiàries d’aquest programa es multiplicarà.

“La planificació i l’anticipació de les situacions de no-retorn —sosté Palasí— també contribueixen a reduir les situacions d’estrès i ansietat dins del nucli familiar”. No només envelleix la persona amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual, sinó que també ho fan els seus principals cuidadors (pares), i el fet de no saber què faran quan no hi siguin és el que més preocupa les famílies d’aquest col·lectiu.

Palasí considera essencial que les mateixes persones amb diversitat funcional formin part activa del seu procés d’envelliment; és a dir, que siguin conscients de tots els canvis que suposa fer-se gran. Per fer-ho, des de l’entitat duen a terme accions que els permeten conèixer-se millor i detectar situacions “no corrents”. “Això ajuda a l’autodeterminació, que, juntament amb les principals xarxes de suport, fan que puguin portar aquesta etapa de manera més independent”. 

L’era del coronavirus

Igual que en altres àmbits, algunes de les activitats previstes al programa Envelliment Actiu s’han hagut de modificar com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19, i l’ús de les tecnologies ha començat a formar part de la rutina de l’entitat.

“La repercussió que ha tingut la pandèmia en les persones amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual està relacionada amb la carència de relació social a nivell físic i la poca opció a accedir a l’oci inclusiu”, aclareix Palasí. “Encara que des de l’associació s’ha intentat pal·liar aquest efecte a través de les plataformes digitals, el contacte físic amb el seu grup d’iguals és insubstituïble”.

La nova situació els ha obligat a adaptar-se a un nou escenari que, en unes altres circumstàncies, no s’haurien plantejat.

En general, les necessitats de la gent gran amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down no disten gaire de les necessitats de la resta de la gent gran i, des de l’associació, esperen que d’aquí a poc temps s’hagin superat molts dels reptes que es plantegen actualment.