Nota de premsa

Què has de fer si et trobes un animal salvatge ferit? Equip de GREFA al rescat

icon_font_reducir
icon_font_aumentar
icon_email
Un tècnic de l'equip de rescat durant una de les intervencions de recuperació

Cigonyes, eriçons, porcs senglars, tortugues o voltors són només algunes de les espècies ferides que arriben a GREFA, el grup de recuperació de la fauna autòctona i el seu hàbitat. Un equip que treballa els 365 dies de l'any, les 24 hores del dia, pendent de socórrer animals salvatges ferits que, en el 98 % dels casos, han de ser ingressats com a conseqüència directa d'activitats humanes. «Algunes d'aquestes causes són atropellaments, trets, enverinaments, electrocucions, xocs amb cables i l'ús de trampes il·legals», expliquen des de l'associació que treballa per la conservació de la naturalesa.

L'entitat, que ha estat seleccionada com una de les associacions beneficiàries de la Convocatòria de Medi ambient 2021 de CaixaBank i Fundació Montemadrid, ha atès  en els darrers 40 anys més de 60.000 animals i s'ha consolidat com a referència internacional gràcies als seus projectes destinats a la generació de biodiversitat; l'especial atenció a la fauna autòctona; la cria en captivitat, reintroducció i reforçament de poblacions silvestres, seguiment via satèl·lit i la vigilància de nius.

«El suport de totes dues entitats suposa que un servei que considerem imprescindible, no tan sols es mantingui sinó que creixi, tal com ho demostren les dades recollides durant els anys de la seva existència», indica David Gutiérrez del Pozo, responsable de l'Equip de Rescat de GREFA.

La rapidesa a l'hora de socórrer i de traslladar un animal ferit fins a l'Hospital de Fauna Salvatge que GREFA té a Majadahonda (Madrid) és fonamental per augmentar les possibilitats de supervivència de l'animal. Però, què hem de fer si trobem un animal ferit o en perill?

Daniel Álvarez, tècnic de rescat de GREFA, explica que és important «avaluar la situació a una distància prudencial de l'animal. Si no està ferit, no corre perill i està al seu entorn, el millor de tot és deixar-lo tranquil. Si, al contrari, l'animal té alguna dificultat, recomanem trucar al nostre centre i seguir les indicacions per tractar l'animal i saber que, si cal, l'Equip de Rescat de GREFA anirem fins al lloc». 

Un cop el dispositiu ha arribat a la localització on està l'animal ferit, el personal especialitzat duu a terme una intervenció, que consisteix en la captura i estabilització de l'animal, i avisa els veterinaris de l'hospital per indicar-los l'hora prevista d'arribada, l'espècie i l'estat en què es troba l'animal. «L'animal és trasllada immediatament al centre i, un cop allí, se li fa l'assistència clínica requerida i se'l deriva al veterinari perquè n'avaluï les lesions, les patologies i el tractament que cal seguir», explica Álvarez. «Quan surt de la zona de perill, passa al departament de rehabilitació perquè es recuperi del tot i, més tard, s'allibera».

L'equip està format per professionals experts en el maneig de fauna i un ampli grup de voluntaris sense els quals seria molt difícil gestionar els més de 7.000 animals atesos enguany.

«Els voluntaris ens encarreguem de gestionar l'admissió dels animals que ingressen al centre, fer tasques d'assessorament telefònic, prestar un servei d'ajuda al ciutadà que troba un animal ferit i participem en les tasques de seguiment, cria, rehabilitació i alliberament dels animals atesos al centre», explica Luisa, voluntària de GREFA des de fa set anys. «Des de ben petita sempre m'han agradat els animals i, encara que he centrat la meva formació professional en l'art, sempre que puc, col·laboro amb GREFA».

«Per a mi és una tasca molt satisfactòria», matisa. La voluntària, a més de fer tasques a la recepció, ha col·laborat en nombroses activitats de l'entitat, com ara la creació de caixes nius, rehabilitació i reinserció d'animals com el voltor negre o el seguiment de les càmeres col·locades als nius dels xoriguers.

L'equip de rescat, a més d'atendre els animals ferits i resoldre els dubtes dels ciutadans, duen a terme una tasca de sensibilització i formació, no tan sols en la societat en general, sinó al Cos de Seguretat de l'Estat que molts cops són els primers que han d'actuar.

«El treball d'educació ambiental persegueix no tan sols atendre els animals, sinó sensibilitzar la societat en el manteniment i la millora del Patrimoni Natural», assenyalen des de GREFA. «Necessitem donar a conèixer i acostar els animals salvatges, les plantes i la biodiversitat als ciutadans que, molt sovint, estan desvinculats del contacte amb la naturalesa».

Aprofitar l'alliberament d'animals recuperats és la millor manera de transmetre la gran tasca de GREFA. I és que, a través d'aquestes experiències, els nens i les famílies poden gaudir de moments únics.