Abandonada i convertida en un abocador de runa i escombraries. Així es trobava la parcel·la de prop del jardí mediterrani de l’Albarda, al municipi de Pedreguer, Alacant, que la Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM) ha adquirit amb l’objectiu de reconstruir el paisatge de la zona, donar un refugi a la flora i la fauna, absorbir els gasos amb efecte d’hivernacle, restaurar el sòl i tornar a la zona el valor ecològic que es mereix.
“Aquest espai abans era un antic camp de cultiu de cítrics. Els arbres fruiters havien mort i deixat lloc a una gran diversitat de flora”, assegura l’Ángel Pérez, ambientòleg i encarregat del projecte. “El problema era que una gran part provenien dels jardins dels xalets dels voltants. Ja sigui per negligència, per descuit o ignorància, s’acostumaven a llençar els residus d’aquests jardins a la parcel·la, cosa que va provocar aquesta infestació de plantes al·lòctones”, lamenta.
Un altre problema que presentava la zona és que estava plena d’antigues canonades de plàstic i s’hi havien abocat diversos tipus de residus, com runa, llenya, papers, etc.
El projecte va començar a forjar-se el 2017. En aquella època, des de la fundació es preguntaven què podien fer per acabar d’una vegada per totes amb les espècies invasores i tornar al terreny la qualitat necessària perquè s’autoregulés.
Tres anys després, el projecte Restauració d’una àrea degradada i conversió en un bosc mediterrani, que compta amb el suport de CaixaBank i la Fundació Bancaixa, ja està en marxa. Tot i que s’ha avançat molt, encara queda molt per fer.
El projecte de la FUNDEM va ser un dels 13 projectes mediambientals seleccionats a la II Convocatòria Mediambiental pel seu compromís amb el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura.
“El 2018 ens vam proposar fer un projecte més ambiciós per a la zona i hi fem treballs de neteja i restauració. Els terrenys van quedar més ben preparats per al projecte actual, en què es farà realitat la creació d’un espai forestal amb gran biodiversitat. Esperem que molt aviat tota la ciutadania pugui gaudir d’aquest bosc mediterrani”, apunta Pérez.
Crear un bosc que pugui gaudir tothom
A més de les tasques de catalogació de les espècies autòctones que han prosperat a la zona de manera natural, s’ha dut a terme un estudi previ de paisatgisme i estructuració del bosc, s’ha habilitat un hivernacle i una zona per crear noves plantes de llavor de manera contínua, s’ha envoltat el terreny amb un tancat temporal per protegir les plantacions del vandalisme i de l’herbivoria, s’està instal·lant el sistema de reg per millorar la supervivència de la plantació inicial i s’estan detallant les campanyes de voluntariat per a la plantació d’arbres.
“La gent de la zona participarà en un projecte que servirà per crear un bosc que, en poc temps, podran gaudir amb les seves famílies, i esperem que també en puguin gaudir les generacions futures”, relata l’encarregat del projecte.
Aquest bosc serà, segons Pérez, una illa de vida silvestre i un oasi per a la fauna i la flora local, i servirà tant de refugi com de lloc de pasada. “És molt important si tenim en compte que pot servir de nexe entre el Parc Natural del Montgó i les serres de l’interior”.
Pérez remarca com n’és, d’important i necessari, crear espais naturals de connexió local com aquest. “Posar en valor la naturalesa autòctona d’un lloc és el primer pas per despertar un afany conservacionista i un respecte cap a la vida que ens portarà a una nova manera de veure el que ens envolta, d’entendre-ho millor, de voler-ho i valorar-ho. S’obrirà un camí per a un estil de vida més saludable i respectuós. Tot comença amb la curiositat i el coneixement.”
La pandèmia de la COVID-19 també ha trastocat els plans de la fundació, que assenyala la reducció del nombre de persones que poden participar en les accions i campanyes com una de les conseqüències del coronavirus. “Això ens està complicant les coses, ja que, per tenir un mateix resultat, cal més temps”, explica.
De fet, segons Pérez, han deixat de fer moltes activitats, com viatges, jornades d’educació, concerts, xerrades… “L’única cosa positiva que hem notat és el canvi de nacionalitat dels visitants al jardí de l’Albarda. Ara són més nacionals, fins i tot locals, cosa que ens ha ajudat que el missatge de les nostres campanyes arribi als veïns de la zona, que és molt important per a nosaltres, ja que ningú no protegirà el seu entorn com les persones que hi viuen”, conclou.
