Nota de premsa

Discapacitat auditiva: com afecta la cerca de feina?

icon_font_reducir
icon_font_aumentar
icon_email
Joves amb discapacitat auditiva mantenint una conversa a través d’una plataforma digital

T’imagines no entendre absolutament res del que passa a teu al voltant? Anar al metge, agafar el transport públic, fer la compra… No és fàcil posar-se a la pell de les persones amb discapacitat auditiva.

Els que la pateixen, anomenen la sordesa la discapacitat invisible. En ser una alteració que no es veu, rep poca atenció i passa desapercebuda fàcilment. Els que es troben en aquesta situació viuen, amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, un doble aïllament social.

Encara que la mascareta és, fins ara, el mètode més eficaç per evitar els contagis, el seu disseny opac suposa una barrera més per a les persones amb pèrdua d’audició. No podem oblidar que es basen en la lectura dels llavis per poder comunicar-se amb els altres.

La mascareta no només cobreix el nas i la boca, sinó que amaga bona part de la cara, cosa que limita l’expressió facial i bloqueja un canal de comunicació que els resulta vital.

Accés al món laboral de les persones amb discapacitat auditiva

Una realitat que coneixen molt bé a l’Associació de Famílies i Persones Sordes de la província de Castelló (ASPAS), que, malgrat les noves circumstàncies, continuen amb la seva tasca i el seu projecte Inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat auditiva.

“Malgrat la situació de pandèmia, hem dut a terme totes les activitats plantejades. Les hem adaptat, això sí, a la situació actual, i hem cercat alternatives per continuar oferint als nostres usuaris una resposta a les seves necessitats, com la cerca activa de feina”, apunta la Beatriz Blázquez, coordinadora de Programes i Serveis ASPAS-Castelló.

Blázquez assegura que els que estan en aquesta situació sovint senten que la seva discapacitat és motiu de rebuig per accedir a determinades feines. A més, les dades són clares i demostren, una vegada més, una diferència en la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat, en què la taxa de les persones amb discapacitat és superior.

Aquest projecte, continu en el temps, ha comptat amb el suport de CaixaBank i la Fundació Caixa Castelló mitjançant la convocatòria d’ajudes per a projectes socials per a entitats sense ànim de lucre.

El projecte que desenvolupa ASPAS-Castelló va néixer el 2004 amb l’objectiu d’ajudar i orientar les persones amb pèrdua d’audició de la província de Castelló a trobar una feina. Alhora, els proporciona un servei de rehabilitació logopèdica i de suport a les famílies.

Actualment, l’associació compta amb 123 socis, però realment s’atenen moltes més persones:

  • Hi ha 128 famílies i 59 persones sordes adultes inscrites al servei d’Atenció i Suport a Famílies
  • El Servei d’Orientació i Inserció Laboral atén 82 persones
  • El Servei de Rehabilitació Logopèdica atén 33 nens.

Bretxa digital

“Les visites presencials a les empreses han disminuït, però, per sort, se’ns ha donat l’oportunitat de fer visites en línia i de mantenir-hi el contacte permanent”, explica la coordinadora de Programes i Serveis ASPAS-Castelló.

Però no només les visites a les empreses es fan de manera virtual. Els tallers, les sessions de logopèdia i les activitats d’oci amb joves també s’han de celebrar en línia, així com l’atenció que s’ofereix a les famílies. En la majoria dels casos, tal com recorda Blázquez, es fan amb videotrucades, per correu electrònic o per telèfon.

En aquest escenari, des de l’associació s’han vist obligats a fer una inversió econòmica important per tal de tirar endavant amb els projectes: compra de càmeres web, subtitulació en directe dels tallers, etc.

“Continuem veient una bretxa digital que està dificultant l’atenció. Aquests últims mesos, com que no s’han pogut fer trobades de família, el contacte i l’intercanvi d’experiències en un entorn lúdic no s’ha pogut dur a terme, i la presencialitat a les activitats és molt important perquè fomenta la participació, l’aprenentatge i l’intercanvi de punts de vista davant d’una mateixa situació.”

Pel que fa a les barreres de comunicació que han aparegut amb la pandèmia (mascaretes que impedeixen la lectura laboral, la distància social o l’ús de pantalles protectores que minimitzen el so, entre altres), reconeix que es podrien minimitzar amb “l’ús, per exemple, de mascaretes transparents, bucles magnètics que millorin l’audició, subtitulant o amb coneixement sobre pautes bàsiques de comunicació amb una persona amb discapacitat auditiva.”