Un entra al historial de la selecció espanyola de bàsquet, i impressiona. Gran part d'aquest palmarès és culpa teva, i d'una generació (o diverses ja) que ha arribat a intimidar als Estats Units. Imaginaves fa anys, en algun moment abans que comencessin els triomfs, arribar al dia d'avui amb aquest palmarès?
Ni molt menys. La veritat és que hi ha una generació increïble en els últims quinze anys. Hem guanyat molts títols, estem al top mundial de seleccions a tots els nivells i contra Estats Units hem jugat de tu a tu. Quan ets petit somies amb arribar a la selecció i jugar algun partit així, però a aquest nivell no ho podia imaginar.
En 23 anys, el pitjor que ha assolit aquesta selecció en uns Jocs Olímpics, mundials i europeus ha estat un setè lloc. Però, per veure a la selecció espanyola de bàsquet fora d'un top ten, cal remuntar-se als jocs de Munich 1972. És cert que en aquells temps costava una mica més aconseguir medalles, però s'intuïa que alguna cosa de futur estava creixent…
La veritat és que es va començar a veure que érem una generació triomfadora al 1999, amb la denominada generació dels ‘juniors d'or’. Vam donar una mica la sorpresa guanyant a Estats Units, la gent va començar a veure que érem una generació guanyadora, que no teníem por a res. Després d'això, per descomptat, ens van donar una empenta, però vam haver de seguir treballant i fent-ho bé. Els temps han canviat i ara ens respecten a tot el món, encara que lògicament en un futur no serà fàcil guanyar tant com ara.
Aquesta selecció està trobant importants reforços en jugadors joves com Ricky, Marc Gasol, els germans Hernangómez, Abrines, Llull, etc. Aquest mestissatge al costat dels jugadors que ja teniu una experiència, creus que va bé per mantenir un estil, un nivell tan alt per competir?
Sense cap mena de dubte. Tota la gent que ve per darrere ve amb moltes ganes, sap a on ve, i els que portem molts anys també tenim aquestes ganes i aquesta gana de guanyar, que és una cosa importantíssima. Com els jugadors que tenen grans contractes a l’NBA i segueixen sent fidels a la selecció, deixant de costat les seves vacances per estar aquí, amb la seva altra família. Així que van canviant coses, van canviant jugadors i seguim fent-ho bé.
I ara es presenta una altra oportunitat per ampliar els metalls. És una oportunitat amb bones probabilitats d'èxit, sempre des del respecte als rivals. A quines seleccions veieu amb potencial per estar en la lluita?
L'Eurobasket és una de les competicions més dures. Des de Sèrbia a França, que és el nostre rival de sempre, Lituània mateix, Grècia, moltes altres seleccions que ho estan fent bé… Però nosaltres anem a avançar a poc a poc, com sempre es diu al nostre grup, i comencem per Montenegro.
Ja has comentat que tenim opcions d'estar en la lluita pel títol. És una reflexió que no arriba de cap eufòria, entenc, sinó d'una anàlisi dels rivals i de la nostra selecció.
És una qüestió de confiança en nosaltres mateixos, sempre l'hem tingut, i aquest any... Per què ha de ser diferent? Tenim baixes, la de Llull ha estat molt important i molt difícil de suplir, o impossible, però tot i així seguim tenint un equip per lluitar per tot. Des que ens comencem a preparar el primer dia, i jo sóc el que porta més partits a la selecció, pensem que podem guanyar medalla i estar a dalt del podi.
Juan Carlos, és el teu últim gran campionat amb la selecció?
Mai m'agrada tancar les coses al cent per cent, però ja ho he dit moltes vegades: en acabar aquest Eurobasket seria un bon moment per deixar lloc als més joves. M'agradaria deixar-ho fent un bon paper.
Gràcies per atendre'ns, i molta sort en aquesta nova gran cita.
