L’any 2009, un any després de l’inici de la crisi financera, es va crear a Londres, a través d’una cèdula signada per la reina Isabel II, l’Institut Col·legiat per a Valors i Inversions (Chartered Institute for Securities and Investment – CISI). La cèdula reial és un privilegi reservat a Regne Unit per aquelles institucions que treballen per l’ interès públic. D’aquesta manera, el CISI es va convertir en un organisme pioner en la certificació i manteniment de la competència professional dels assessors financers i que promou la confiança en el sector financer.
Actualment, el CISI atorga una certificació en assessorament financer reconeguda a 45 països, que acredita que les persones que superen els seus exigents exàmens realitzen amb excel·lència el treball d’assessorament financer.
L’entrada en vigor el gener de 2018 de la normativa MIFID II i ha posat d’actualitat com és d’important que els gestors de banca tinguin una formació adequada i demostrable. CaixaBank va ser la primera entitat financera a Espanya que va oferir la possibilitat d’accedir a la certificació del CISI, com la culminació financera d’un complet itinerari de formació universitària creat per la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management especialment per treballadors de l’entitat. Fins al dia d’avui, més de 7.000 gestors de l’entitat han aconseguit la certificació del CISI. CaixaBank, el CISI i la Universitat Pompeu Fabra ja han renovat el seu acord de col·laboració fins a 2019 per certificar a 1.500 professionals més.
Arran de la seva visita a Barcelona, parlem amb el CEO del CISI, Simon Culhane, un professional bancari amb una important carrera a entitats bancàries internacionals com Deustche Bank i Lloyds i experiència política com a membre del gabinet del primer ministre britànic a les èpoques de John Major i Tony Blair.
Per què la nova regulació d’assessorament financer atorga tanta importància a la formació?
Des de la crisi financera, la societat ha perdut confiança en les entitats financeres. Part de l’objectiu de MIFID II és elevar els estàndards de professionalitat del sector per recuperar la confiança.
D’esquerra a dreta, Simon Culhane, president de CISI; Francesc Xavier Coll, director general de CaixaBank i director de Recursos Humans i Organització; i Carmen Martinell, Directora General de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management
I com es pot aconseguir?
La professionalitat d’un treballador de banca es pot definir per tres factors: coneixements, habilitats i integritats. I el client ha de percebre els tres. La confiança apareix quan els clients veuen que el seu gestor està actuant de forma professional i èticament correcta.
Queda molt per poder parlar clarament de recuperació de la confiança?
No. De fet, ja està passant, i no ho dic jo només, sinó també el Banc Central Europeu. De totes maneres, hi ha un refrany anglès que diu: “La confiança arriba a peu, però desapareix al galop”. Serà un procediment lent.
El CISI es considera com un dels certificats de formació financera més importants del món. Per què?
Principalment, per la credibilitat i pel reconeixement internacional. El CISI és un certificat vàlid a 45 països, la qual cosa significa que els treballadors que la tenen poden treballar més fàcilment en altres jurisdiccions.
Quina ha estat la clau per aconseguir aquesta credibilitat i destacar entre altres certificats sectorials?
Un dels secrets està en els col·laboradors que ens ajuden a elaborar els exàmens i a redactar les preguntes. Comptem amb el suport d’uns 350 assessors financers, tots ells són professionals en actiu. La majoria són de Londres, però cada vegada tenim més voluntaris procedents d’altres parts del món.
Què ha de fer un gestor financer per superar la certificació CISI?
El mateix que per qualsevol altre examen: estudiar! No es tracta només de centrar-se en la teoria, perquè també hi ha una part pràctica que és necessari treballar i que, des del punt de vista de la nova regulació, té molta importància.
El CISI va ser una organització pionera en la introducció de qüestions ètiques en la formació financera. És possible mesurar l’ètica?
No, és molt complicat. El que nosaltres fem és un qüestionari de 500 preguntes en el qual passar a la següent pregunta depèn de la resposta que hagis donat abans. No es pot atorgar una puntuació ni un títol que acrediti que algú és el més ètic de tots, però sí que podem comprovar que s’entén la diferència entre allò que està bé i allò que no ho està.
Hi ha diferències en com s’entén l’ètica en els diferents països?
Impartim un seminari d’ètica en bancs de tot el món i la majoria comprenen molt bé que és fonamental actuar amb claredat i transparència. Després, hi ha diferències, que, segons la meva opinió, es deuen a les estructures de compensació. A Europa, un “bonus” és un plus salarial, però als Estats Units, un “bonus” és un multiplicador del sou, de vegades per imports molt superiors al salari nominal. Aquest sistema fa que, de vegades, s’arribi al límit de l’ètica.
