Les entitats financeres que aposten per la inversió d'impacte, aquella que persegueix el retorn social i mediambiental mesurable per solucionar la creixent preocupació sobre el procés de canvi climàtic, seran “clau per a aconseguir els acords de París i una transició justa”, ha assegurat Xavier Fortuny, director corporatiu de Gestió del Risc Mediambiental de CaixaBank, en una taula rodona en el marc de la XXV Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) que ha abordat el futur de les finances sostenibles.
Durant la segona setmana de la COP25 els responsables de medi ambient de les parts implicades van tractar de polir els detalls després de dies de contínues negociacions entorn dels assumptes més polèmics. Entre ells, el ja famós article 6 de l'Acord de París, que regula com funcionen els mercats de carboni, un recurs del qual molts Estats, sobretot de l'est d'Europa, tenen una alta dependència.
En aquest context, i sota el títol "Inversió d'Impacte centrada en el canvi climàtic”, es va celebrar una trobada organitzada per Fòrum Impacte, moderat pel cofundador de UnLtd Spain, José Luís Ruíz de Munain, i que va comptar amb la participació de l'artista plàstic israelià Eyal Gever; el responsable d'integració de crèdits sostenibles de Robeco, Guido Moret; la directora executiva de Tricicles, Verónica de la Cerda, i amb el director corporatiu de Gestió del Risc Mediambiental de CaixaBank, Xavier Fortuny, de CaixaBank.
Fortuny va assenyalar que, igual que el risc de crèdit, operatiu o de mercat, el risc climàtic o ambiental ha de “ser integrat en el dia a dia de la gestió” de les entitats financeres, ja que, en una situació de canvi climàtic sol podem gestionar el que podem mesurar i quantificar. Un problema, va destacar, “és la diferència de terminis que es consideren per a les previsions de requeriments de capital i provisions, que solen projectar-se entre 1, 3 o 5 anys, màxim, mentre que els terminis en els quals es materialitzarien significativament els riscos de canvi climàtic seran a 10, 20 o més anys. No obstant això, els riscos climàtics s'han de tenir en compte en els plans estratègics de les entitats per alinear el curt-mitjà termini amb el llarg”.
En aquest àmbit, l'anàlisi d'escenaris pel canvi climàtic contribueix al projecte en el qual està treballant el TCFD (Task Force on Climate Financial Disclosure) d’UNEP FI (United Nations Environmental Programme Finance Initiative), on participa CaixaBank amb altres entitats financeres per crear una metodologia comuna per a l'anàlisi d'escenaris, principalment.
També va comentar Fortuny que “es necessita una taxonomia comuna, ja que la taxonomia de la Comissió Europea està centrada principalment en el negoci verd, sense abastar el marró, i és més aplicable en grans inversors/empreses i menys per a inversors i empreses petites i mitjanes”. Així mateix, la taxonomia de la Comissió Europea no està pensada per les carteres de crèdit dels bancs, per la qual cosa CaixaBank participa també en un altre Grup de Treball de UNEP FI per aclarir i definir una taxonomia aplicable per a tota mena d'inversors i empreses, també per al sector bancari.
El responsable de riscos i oportunitats mediambientals de CaixaBank va assenyalar que “cada vegada més clients grans, en demanar-nos un préstec, manifesten interès a millorar la seva eficiència ambiental per obtenir millores en el cost crèdit”.
Finalment, Fortuny va subratllar la recent emissió de CaixaBank “d'un bo social que té clarament un impacte en temes de pobresa i creació d'ocupació”. Aquest bo, dotat de 1.000 milions d'euros, va ser presentat a Londres, París, Francfurt, Amsterdam, Hèlsinki i Copenhaguen.
Per part seva, el responsable d'integració de crèdits sostenibles de Robeco, Guido Moret, va destacar que “tradicionalment, s'ha pensat que si es prevalen els beneficis socials o ambientals a l'hora d'invertir, no hi haurà retorn financer, però això no és veritat ara que afrontem la crisi climàtica”. En línia amb la seva companya de panell, la CEO de Tricicles, Verónica de la Cerda, va assegurar que “encara que el canvi climàtic ja està tenint impactes en el present, el problema requereix establir objectius a llarg termini i una metodologia comuna perquè empreses grans i petites puguin aconseguir aquestes metes.
La trobada va comptar també amb la participació de l'artista israelià Eyal Gever, que ha ajudat empreses a millorar la seva imatge a través de l'art, “en comptes d'apostar per campanyes de màrqueting”. Aquesta estratègia ha demostrat la seva efectivitat, sobretot després de ser “el primer escultor que col·loca les seves peces en l'espai”. Aquesta col·laboració, impulsada per la NASA, i per nom “laugh” (riure en anglès) va consistir en escultures produïdes per una impressora 3D a partir dels paràmetres sonors del riure dels participants.
La cita va estar organitzada per Fòrum Impacte, una entitat que promou, cohesiona i catalitza el canvi cap a una economia amb impacte social positiu. Segons el seu director José Luís Ruíz de Munain, “cerca mobilitzar el capital filantròpic a través d'aquelles companyies que volen ajudar a resoldre els impactes de la crisi climàtica a través de la inversió”.
