La Stela Méndez Valderrama és una d’aquestes dones. Als 66 anys, viu amb una ajuda que rep de l’Estat i és usuària del Banc d’Aliments, on també col·labora com a voluntària. Una tasca que compagina amb un altre voluntariat, el que fa a l’Associació per a les dones Mararía, de la qual també va ser usuària. “Ara que no puc treballar, tinc més temps lliure per ajudar els altres”, aclareix Méndez.
Aquesta colombiana va arribar a Lanzarote ja fa 20 anys. En aquella època, va trobar feina com a cangur, però els petits que tenia a càrrec es van fer grans i va haver de buscar-se una altra font d’ingressos.
La seva situació era precària en aquell moment, però, gràcies als mòduls de formació i al suport psicològic que va rebre de l’Associació Mararía, va aconseguir tirar endavant.
La història de la Stela no és un cas aïllat. La Nieves Rosa Hernández, educadora social i presidenta de l’Associació Mararía, reconeix que per l’agrupació poden passar al voltant de 200 dones cada any.
La tasca que desenvolupa l’entitat, pionera a Lanzarote, també compta amb el suport de CaixaBank i la Fundació La Caja de Canarias. El seu projecte d’orientació i empoderament per a l’ocupabilitat de dones en risc d’exclusió social va ser un dels seleccionats a la Convocatòria d’Ajudes d’Acció social 2020.
L’objectiu de la convocatòria era impulsar l’ocupació i el desenvolupament local, donar suport als sectors de la població en risc d’exclusió social i millorar la vida dels canaris en un context marcat per la crisi de la COVID-19. Una cosa que l’Associació Mararía ja fa des de fa moltíssims anys.
Més d’un quart de segle al servei de les dones
L’entitat de Lanzarote es caracteritza per la seva implicació i lluita per erradicar la desigualtat i la violència de gènere. Una lluita que s’intensifica aquests dies amb motiu del Dia Internacional de la Dona. El seu objectiu: continuar avançant sobre la igualtat entre homes i dones.
Han passat més de 25 anys i l’Associació per a les dones Mararía continua amb la seva tasca sense decaure. “Les dones que arriben a nosaltres necessiten algú que les orienti i les escolti. Es troben en una situació de vulnerabilitat especial. Moltes no tenen papers o són al nostre país de manera irregular i tenen por”, apunta la presidenta de Mararía.
Com que moltes no tenen formació, des de l’entitat s’organitzen mòduls formatius i es posen a l’abast de les usuàries les eines per adquirir les destreses i habilitats que els facilitin accedir a una feina. “Se’ls mostra, per exemple, com es fa un currículum o una carta de presentació amb l’ordinador, com funciona la cerca de feina en portals d’internet o com gestionar el seu compte corrent”. Coses indispensables, segons Hernández, perquè elles puguin manegar el seu dia a dia.
Al voltant del 70-80 % de les dones que passen per Mararía aconsegueixen trobar una feina i reconduir la seva vida, “encara que, amb la pandèmia de COVID-19, aquest percentatge ha disminuït”.
“El coronavirus —diu Hernández— ha fet que ens reinventem com a entitat”. Assegura que han hagut de recórrer a la tecnologia i a les videotrucades per estar a prop de les dones i aconseguir que no se sentissin soles. Al mateix temps, lamenta que en alguns moments hagi fallat el treball grupal, tan valuós, “però havia de primar la salut”.
També reconeix que la pandèmia ha fet visible la bretxa digital. “Encara que totes les dones tenen mòbils, no totes tenen línia ADSL a casa per seguir els cursos”.
Malgrat tot, l’Associació Mararía no descansa i continua al peu del canó gràcies al treball d’un gran equip tècnic multidisciplinari i als voluntaris que hi ha al darrere. Plegats, formen un tàndem perfecte.
