CaixaBank va obrir les seves oficines de representació a Pequín i Xangai fa 10 i 5 anys respectivament, i els dos ens vam incorporar a l'entitat per treballar en elles. Tots dos som locals nascuts en aquestes ciutats i portem tota la vida vivint a la Xina, una de les nacions més antigues del món i d'on són originàries invencions tan importants com el paper, la impremta, la pólvora o la brúixola.
“La mida del país, els seus contrastos i la seva complexitat són les seves principals característiques”.
La Xina té aproximadament 1.390 milions d'habitants1 i la població es concentra a l'est, especialment en les zones costaneres. El desenvolupament econòmic se situa principalment en el Golf de Bohai (Pequín, Tianjin, Hebei i Shandong), el delta del riu Yangtze (Shanghai, Zhejiang i Jiangsu) i el delta del riu Perla (Guangdong i Fujian), zones que contribueixen, en el seu conjunt, a més de la meitat del PIB del continent xinès.
L'accés a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), els baixos costos laborals i l'orientació a l'exportació (es tracta de la primera potència exportadora) han estat algunes de les claus de l'evolució de l'última dècada. També han influït en aquest desenvolupament la creixent dotació d'infraestructures, els grans fluxos d'inversió estrangera directa i la transferència de tecnologia, entre d'altres. Tanmateix, la crisi financera i la recessió mundial estan afectant a l'economia xinesa i han contribuït a què hagin de prendre's mesures per a una reforma estructural.
L'economia xinesa va tancar l’any 2017 amb un creixement de 6,9% i es desaccelerarà gradualment entre 2018-2019 a causa de la implementació de polítiques fiscals menys expansives que el 2017, la introducció de mesures d'ajust en algunes indústries per reduir els nivells de contaminació i una disminució de l'oferta de crèdit derivada d'una regulació més exigent per limitar les activitats del sector bancari. Malgrat aquest alentiment, l'economia xinesa creixerà a un ritme notable en els dos propers anys (per damunt del 6%). 2
“A partir de 2016, l'economia xinesa va començar a experimentar una transformació cap a un nou model de creixement, més enfocat cap a la innovació, el consum intern i els serveis, on abans estava més dirigida a la producció massiva i les exportacions”.
Encara que la Xina segueix sent el principal fabricant del món, està intentant especialitzar-se en productes amb més valor afegit. Ara mateix, es pot dir que la innovació és el principal motor de l'economia xinesa, com ho demostren el tren d'alta velocitat i el creixement de negocis com Alipay, del grup Alibaba, i tot el sector de comerç electrònic i empreses de telecomunicació com Huawei, ZTE i Lenovo. La Xina ha sabut aprofitar la tecnologia per llançar aquestes creacions, que estan canviant la vida dels ciutadans xinesos i ajudant al país a assolir major prosperitat.
A més, la inversió estrangera ha estat també un important factor de creixement, per bé que la Xina és cada vegada més selectiva en aquest aspecte a causa de la seva major conscienciació mediambiental. Per aquest motiu, el país dona prioritat a la inversió en sectors d'interès nacional, com l'energia renovable, l'alta tecnologia i l'R+D. En canvi, redueix la inversió en sectors d'escàs valor afegit i altament contaminants. Recentment, s'aplica l'enfocament de llista negativa, en la qual s'identifiquen sectors i negocis vetats per rebre inversió estrangera.
“De la mateixa manera, la Xina ha passat de ser només el receptor d'inversió estrangera directa per convertir-se també en una potència inversora”.
El comerç bilateral de béns entre Espanya i la Xina es caracteritza per un dèficit crònic per part d'Espanya i un volum relativament escàs d'exportacions amb destinació a la Xina, encara que hi ha senyals positives: les vendes espanyoles el 2017 van augmentar un 28,3% a nivell interanual, fins a assolir els 6.258 milions d'euros, cosa que converteix a la Xina en el país número 10 del rànquing dels destins de les exportacions espanyoles. Les empreses espanyoles venen a la Xina, principalment, coure i els seus aliatges (13,1%), equips, components i accessoris d'automoció (6,5%), carn de porcí congelada (5,9%), confecció (4,9%), zinc en brut (4,1%) i deixalles i deixalles de coure (3,6%)3.
Pel que fa a les importacions espanyoles procedents de la Xina, l’any 2017 aquestes van assolir un volum de 25.662 milions d'euros i van ocupar el tercer lloc en el rànquing de països proveïdors d'Espanya. Els principals productes importats van ser equips de telecomunicacions (5,5%), màquines de tractament i processament de dades i informació (5,3%), videoconsoles, consoles i jocs de taula (2,9%), articles de marroquineria (2,7%) i joguines de roda (2,1%)4.
“Malgrat la presència de més de 800 companyies espanyoles a la Xina, l'inversió al país asiàtic és encara reduïda” 5.
Des de l'any 1990, entre Espanya i la Xina existeix un conveni per evitar la doble imposició, acord que s'està revisant des de l'any 2014. El 2017, ambdós països han signat un conveni bilateral de Seguretat Social que evitarà la doble cotització. Gràcies al ràpid creixement de la classe mitja urbana (que ha passat de 5 milions l'any 2000 a 225 milions), les oportunitats per a les empreses espanyoles al país asiàtic s'han ampliat.
El futur podria portar encara més possibilitats. El govern xinès pretén millorar la comunicació de la Xina amb Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica i ha dissenyat un versió “segle XXI” de la llegendària Ruta de la Seda. Es tracta de la iniciativa “Una Franja, Una Ruta”, oficialment presentada el 2013 i que actualment cobreix 65 països i regiones6. Per la ubicació geogràfica, Espanya es pot proposar com a hub per enllaçar el corredor euroasiàtic amb el nord de l'Àfrica i Amèrica Llatina. Les empreses espanyoles també tenen l'oportunitat de participar en projectes d'infraestructures, on empreses xineses necessiten establir aliances amb empreses internacionals amb major experiència. En aquest sentit, Espanya compta amb empreses líders en el sector a nivell mundial.
A més, la Xina pot ser la porta d'entrada a la regió d'Àsia a causa de les seves estretes relacions comercials amb la resta de països asiàtics (el Japó, la República de Corea, l'Associació de Nacions del sud-est Asiàtic, Hong Kong, Taiwan i l'Índia). En el seu conjunt, aquests països asiàtics representen més del 41% del total d'exportacions i importacions mundials.
“Conèixer aquest mercat exigeix un compromís estable amb el país i una gran flexibilitat d'adaptació dels productes als gustos locals”.
Per als estrangers, és complicat entendre la legislació i la rapidesa dels canvis que es produeixen a la Xina. Per tot això, és imprescindible per les empreses que vulguin implantar-se en el gegant asiàtic recórrer a l'assessorament professional i l'acompanyament d'especialistes i, naturalment, conèixer in situ el desenvolupament del mercat i crear una xarxa de contactes pròpia. Tal com es desprèn d'una dita xinesa: “Val més veure una sola vegada que sentir cent vegades”.
- National Bureau of Statistics
- CaixaBank Research
- National Bureau of Statistics
- ICEX
- ICEX
- Directorio Cámara Española en China
