Reportatge

“La transició ecològica ha de ser una transició justa. La nostra societat pot liderar-la, però hem de ser capaços de graduar el seu ritme per no deixar a ningú enrere”. Jordi Gual, president de CaixaBank, va resumir així una de les principals preocupacions exposades durant la jornada “Transició ecològica: el repte del finançament sostenible”, celebrada a CaixaForum Madrid.

L'esdeveniment, organitzat per la Fundació Cotec en col·laboració amb CaixaBank, va comptar també amb les intervencions de Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica; Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació Cotec; i Laurent Fabius, exprimer ministre francès i president del Grup d'Experts de l'ONU per al Pacte Global pel Medi Ambient, qui va ser presentat pel Ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell.

Tots els ponents van coincidir a l'hora d'apuntar la lluita contra el canvi climàtic com un dels principals reptes a què s'enfronta la societat mundial. Una carrera contrarellotge en què el paper d'Estats, empreses, organismes i ciutadans és fonamental.

El paper del finançament

La recent celebració de la Conferència del Clima número 24 (COP24) a Katowice (Polònia) va establir una sèrie de mesures que serviran per mesurar el grau de compliment de l'Acord de París per lluitar contra el canvi climàtic. Precisament, aquest pacte va ser promogut al seu dia pel mateix Laurent Fabius, present a CaixaForum Madrid, que va destacar l'important paper que té el finançament a l'hora de complir els objectius que inclou l'acord.

“Cal invertir en tecnologies, en educació, en infraestructures… Tota la societat ha d'empènyer en el mateix sentit, no és únicament una responsabilitat dels Governs”, va destacar Fabius, que va assenyalar el finançament com el motor de la transició ecològica. “Només l'acció de la Unió Europea sobre el canvi climàtic requereix més de 100.000 milions anuals per mantenir els objectius de mitigació de cara al 2030”.

Es tracta d'un missatge amb què també van coincidir el president de CaixaBank i la ministra de Transició Energètica. Per a Jordi Gual, “el sector financer tindrà un paper essencial en la transició ecològica perquè és l'element que connecta l'estalvi amb la inversió”. Teresa Ribera, per part seva, va qualificar el sistema financer com “el pont que ens portarà de la realitat actual a la realitat del demà ”.

Com hi pot ajudar el sistema financer

El rol que les entitats financeres poden desenvolupar a l'hora d'establir un finançament sostenible que doni suport a la lluita contra el canvi climàtic va ser un altre punt clau de la jornada. Jordi Gual va destacar quatre àmbits d'actuació concrets en què poden actuar aquestes companyies i en què CaixaBank ja té part activa.

El primer d'ells és el mateix impacte ambiental de les entitats financeres: “No som una indústria especialment contaminant, però podem millorar. El 99% de l'energia que fa servir CaixaBank és renovable i, a més, ha reduït el 70% les seves emissions contaminants des de fa set anys”.

També va destacar el finançament de la inversió i l'assessorament als inversors com dues palanques sobre les quals les entitats financeres poden actuar. “Podem prestar a empreses amb objectius mediambientals. De fet, ja ho fem a través d'instruments com els bons verds o els microcrèdits a projectes sostenibles, entre d'altres”, va explicar.

En aquest punt, va reclamar al sector públic directrius clares per mesurar el risc climàtic de les activitats que financen aquestes entitats. “Ens agradaria una promoció de categories clares per saber quins actius compleixen els requisits ecològics. Tenim la capacitat d'ajudar els nostres clients a adquirir els actius que acabin per finançar l'ajuda mediambiental”, va destacar. Així, va emfatitzar la necessitat d'un marc regulatori estable que indiqui a les entitats cap a on han de dirigir els seus recursos.

La transparència va ser un altre dels aspectes destacats per Jordi Gual: “Hem de transmetre què financem i quins actius financers distribuïm. Mentre no disposem d'unes directrius clares, això suposa un esforç enorme”.

Per a Teresa Ribera també cal aportar claredat en qüestions com el mesurament d'obligacions al reporting no financer. “La Unió Europea prepara ja una proposta de Reglament sobre  com es pot informar als accionistes sobre risc climàtic”, va afegir.

Jordi Gual, President de CaixaBank, Teresa Ribera, Ministra per a la Transició Ecològica, i Cristina Garmenda, Presidenta de COTEC.

Una transició sostenible i resilient

La transició energètica no es pot fer d'un dia per l'altre. És un procés amb etapes que empreses i ciutadans han de poder seguir. En això consisteix el concepte de transició justa, un dels més sensibles entre els que es van tractar durant la jornada. “Si els països volen descarbonitzar-se, no només n'hi ha prou a fixar un objectiu. Cal preveure també els efectes que tindrà aquesta transició sobre la societat i preparar contramesures”, va indicar Laurent Fabius. En concret, l'expert va fer al·lusió a la crisi de les Armilles Grogues a França. “L'augment del preu del combustible pels impostos va ser el detonant, encara que ara no se'n parli”, va advertir.

Per a Jordi Gual, “el repte ecològic suposa que molts recursos que es destinen a objectius mediambientals no es dediquin a altres objectius. Hem d'evitar el seu impacte negatiu fent servir els diners de manera correcta i compensant  els sectors socials que puguin patir-ho”.

Teresa Ribera va coincidir en què  “això és una carrera contrarellotge i hem d'accelerar el canvi per complir els objectius de l'Acord de París. Però hem de fer tot això de manera socialment inclusiva”.

Prioritat absoluta

La sostenibilitat i el canvi climàtic són absolutament prioritaris per a la societat mundial i en això van coincidir tots els ponents. Tal com va recordar Cristina Garmendia durant la seva intervenció, “els dos estan presents en sis dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l'ONU. El seu impacte és totalment transversal, ja que afecta totes les esferes de les nostres vides”.

Es tracta d'un repte en què el finançament serà imprescindible i que requerirà, en paraules de Fabian Laurent, “un esforç sense precedents”. “El finançament sostenible és fonamental per a la lluita contra el canvi climàtic perquè és vital per poder prendre accions. Per cada dòlar que invertim, evitarem entre quatre i sis dòlars en danys”, va explicar.

Encara que no queda gaire temps per revertir el canvi climàtic, encara queda esperança. El diàleg, la transparència i la innovació seran fonamentals per posar tots els actors d'acord a l'hora de frenar aquesta amenaça. Les entitats financeres, en particular, tenen molt a aportar en aquest sentit, sempre amb el suport del sector públic i dels ciutadans.