El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha afirmat avui que, gràcies al procés de transformació que viurem en els pròxims anys per l’impuls dels fons europeus Next Generation, “ens trobem davant d’una oportunitat única per atacar les vulnerabilitats cròniques de la nostra economia”.
Durant la seva participació en la ‘XXXI Trobada Empresarial d’Elkargi’, el president de l’entitat ha destacat que, en l’actual escenari post covid, estem “en un moment crucial per al nostre país que, per primer cop, pot sortir d’una crisi amb una transformació sense precedents”.
Goirigolzarri ha recordat que les mesures de política econòmica posades en marxa arran de la pandèmia van haver de ser excepcionals. L’articulació dels ERTO, els avals de l’ICO i de les societats de garantia recíproca (SGR), les moratòries i les injeccions de liquiditat per part dels bancs centrals “han estat claus per mitigar l’impacte econòmic, financer i social”.
En relació a l’evolució de la pandèmia, el president de CaixaBank ha senyalat que es necessari ser “cauts”, tot i que també és cert que “ens endinsem en una fase de recuperació amb molta empenta” i que “estem al començament d’una recuperació en la que hem de ser molt ambiciosos”.
Goirigolzarri ha explicat que la qüestió no és el diagnòstic de les vulnerabilitats de l’economia espanyola i sí com actuem per implementar mesures per mitigar els seus efectes. En aquest sentit, ha esgrimit que una de las principals debilitats és la baixa productivitat, “si bé recolzant-nos en els fons europeus podem revertir aquesta situació”.
La millora de la productivitat s’ha de basar, segons el president de CaixaBank, en polítiques d’oferta que són sinònim de “reformes de calat, com el sistema laboral, el sistema de pensions o les regulacions que no propicien la creació de noves empreses i estableixen barreres a una sana competència”.
Transparència en la gestió dels fons europeus
Goirigolzarri ha defensat que la utilització dels fons europeus ha de tenir una visió “àmplia i no a curt termini. “Entenc que és temptadora la seva utilització per aconseguir creixements a curt termini, però hem de tenir una visió més estratègica i assegurar que la seva utilització millora la productivitat de la nostra economia a mig i llarg termini”.
Els fons procedents de la Unió Europea s’han de gestionar, segons ha explicat el president de CaixaBank, “amb una enorme transparència”, tant en la seva pròpia inversió com en els resultats i impacte que generen a la societat. En aquest punt, ha advertit que és fonamental “evitar la utilització dels mateixos amb una visió dirigista”.
“Com a principi general, les administracions han de tenir com a principal objectiu la creació d’unes condicions que serveixin de promoció de les iniciatives empresarials, un caldo de cultiu que doni suport a l’emprenedoria i atragui i retingui el millor talent”, ha indicat Goirigolzarri.
El sistema bancari pot jugar un paper clau en la distribució dels fons europeus, degut a diversos factors: la capacitat de la banca per mobilitzar enormes quantitats de fons, perquè les empreses requeriran finançament addicional per palanquejar les seves inversions; per la capil·laritat de les entitats per a que aquests fons arribin a las pimes, i perquè la banca té criteri i experiència per a l’elecció de les empreses receptores.
“Ens hi juguem molt com a país en aquest tema i des del sector bancari i, per suposat des de CaixaBank, volem aportar totes les nostres capacitats i compromís”, ha dit el president de l’entitat.
Educació i formació, claus per lluitar contra la desigualtat
Pel president de CaixaBank, aquesta nova assignació de recursos cap a activitats productives sostenibles porta a un repte que és clau per al futur de la societat, com són l’educació i la formació durant tota la vida professional de les persones.
L’aposta per l’educació i la formació, ha afegit Goirigolzarri, es revela com “la millor forma de lluitar contra la desigualtat que, en el cas d’Espanya i per contraposició als països anglosaxons, es justifica en un 80% per l’atur”.
“En aquesta enorme transformació que tenim per davant, les administracions tenen el pes de la responsabilitat, però honestament crec que és una qüestió que ens interpel·la a tots, incloses les empreses. Perquè les empreses hem de ser molt més protagonistes en, per exemple, la Formación Dual, en la que estem molt lluny de les pràctiques centreeuropees”, ha puntualitzat.
Posició de fortalesa de CaixaBank després de la fusió
El president de l’entitat es va referir també a l’entorn en el que operen les entitats financeres, marcat pels baixos tipus d’interès, els reptes estratègics derivats de la digitalització, així com les pressions competitives de nous jugadors.
“Davant aquest entorn vam entendre que era necessari reaccionar i fer-ho amb rapidesa. En conseqüència vam prendre la decisió de fusionar CaixaBank i Bankia, que és la decisió estratègica més important que podia emprendre una entitat”, ha reconegut.
Com a conseqüència, l’entitat resultant té una posició de més fortalesa perquè s’aconsegueix una mida crítica molt notable que millora l’eficiència i perquè “comptem amb més múscul financer per realitzar les fortes inversions que es requereixen en els processos de digitalització i innovació que volem liderar”.
A més, després de la integració, CaixaBank compta amb més solidesa financera i amb un balanç fortament provisionat i ben capitalitzat, amb l’objectiu de ser a prop d’empreses i famílies per donar-los suport en les seves necessitats financeres.
“Nosaltres no busquem amb aquesta fusió només tenir més dimensió, el nostre objectiu és més ambiciós. Volem dotar-nos de les capacitats necessàries per liderar el procés de transformació que s’està produint en el nostre sector”, ha indicat Goirigolzarri, després d’apuntar que “ho fem des d’un model molt proper a la societat, a les necessitats de les famílies i les empreses”.
