Endesa i CaixaBank, una de les entitats líders en finançament sostenible del nostre país, han signat un préstec lligat a criteris de sostenibilitat a 7 anys per import de 150 milions d'euros, destinat a assegurar la liquiditat d'Endesa i a finançar el pla de negoci projectat per als propers anys.
Aquesta nova operació financera torna a estar vinculada així a criteris d'ESG (Environmental, Social and Governance) però amb una gran novetat per a Endesa: per primera vegada, les condicions creditícies estan lligades a un objectiu de reducció d'emissions Scope 1 (menys de 150 emissions específiques mesurades en gCO2eq/kWh a finals del 2023 vs 183 gCO2eq/kWh de tancament del 2020).
El préstec compte a més amb condicions molt competitives respecte al mercat, mostra del suport de CaixaBank a iniciatives i projectes respectuosos amb el medi ambient que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.Una de les seves principals bondats és el venciment, de 7 anys, termini que no ofereix generalment el mercat bancari.
Aquest últim préstec amb CaixaBank se suma al recent anunci que va fer la companyia en haver completat la vinculació de tota la seva operativa financera a objectius de sostenibilitat, cosa que, sens dubte, contribueix a reforçar el seu compromís amb els objectius de descarbonització i a més compromet a les entitats financeres amb que treballa. A més, la companyia va anunciar al mercat a finals de novembre, en presentar el seu Pla Estratègic 2021-2023, que el 60% de tot el seu deute brut estaria lligat a objectius de sostenibilitat a finals del 2023. A tancament del 2020 aquest percentatge era del 45%.
Pla inversor
Aquestes operacions són una peça clau en l'estructura del deute d'Endesa, assegurant la seva liquiditat i permetent finançar el pla de negoci per a 2021-2023 presentat al mercat a finals de l'any passat i en què la companyia va actualitzar la seva estratègia de Transició Energètica basada en dos grans pilars. Primer, el creixement d'un 50% del seu parc d'energies renovables, fins a 11.500 MW i amb una inversió de 3.300 milions (un 20% més que en el pla anterior). Amb això, el 89% de la producció peninsular estarà lliure d'emissions de CO2 al final del 2023 (amb un objectiu Scope 1 <150 en gCO2eq/kWh, en reducció ulterior al 2030 a <95 en gCO2eq/kWh). I, segon, l'impuls a la digitalització de la xarxa que absorbeix uns altres 2.600 milions, un 30% més que en la planificació 2020-2022.
CaixaBank, compromesa amb la sostenibilitat
CaixaBank és una de les entitats financeres més compromeses amb la sostenibilitat, atès que el seu Pla de Banca Socialment Responsable recull cinc importants principis d'actuació que suposen una contribució directa als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. L'entitat dona suport, mitjançant la seva activitat, a iniciatives i projectes respectuosos amb el medi ambient, que contribueixin a prevenir i mitigar el canvi climàtic, a impulsar la transició cap a una economia baixa en carboni i al desenvolupament social.
El banc, presidit per José Ignacio Goirigolzarri i dirigit per Gonzalo Gortázar, ha mobilitzat el 2020 més de 12.000 milions d'euros en finançaments sostenibles, amb més de 2.000 milions d'euros formalitzats en finançaments verds i més de 3.000 milions formalitzats en finançaments lligats a variables ESG, on destaquen els objectius sobre variables de tipus mediambiental, com la reducció d'emissions o l'eficiència energètica. A més, CaixaBank ha participat en l'emissió de 13 bons verds, sostenibles o socials, amb un import global de 7.500 milions d'euros. A tancament del 2020, CaixaBank s'ha posicionat com el 5è banc a nivell europeu i 9è a nivell mundial en préstecs verds i sostenibles en les League Tables Top Tier per volum, segons Refinitiv.
Fins al març del 2021, CaixaBank ha emès cinc bons en suport dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i és el banc europeu amb el més volum d'emissions de crèdit ESG en euros: tres bons verds i dos bons socials, per un valor total de 5.000 milions d'euros.
