Com a director d'oficina de banca internacional de CaixaBank, porto ja cinc anys vivint al Nord del continent africà. Durant els dos últims, he tingut la responsabilitat de dirigir la sucursal operativa de l'entitat al Marroc, amb tres oficines: Casablanca, Tànger i Agadir. I, al llarg de tot aquest temps, he pogut conèixer de primera mà la realitat econòmica i social d'una zona emergent en l'escena internacional, cada vegada més rellevant i atractiva en tots els sentits.
Al Marroc, especialment, he trobat un poble amant de les tradicions i amb gran estima a la família, però també generós, hospitalari i totalment obert a persones d'altres cultures. La situació econòmica ha progressat, encara que crec que el millor està per arribar, gràcies a dues bases que són una sòlida esperança de futur: una estratègia clara de desenvolupament i una població molt jove. Dels 35 milions de marroquins que hi ha actualment, el 53% té menys de 24 anys. Amb el focus adequat en educació, el Marroc aconseguirà convertir-se en un gran país.
Des del punt de vista econòmic, hi ha tres àrees delimitades, entre altres factors, per l'especialització de la seva activitat productiva. Al nord, la ciutat de Tànger és el gran pol d'atracció comercial, amb el port de Tànger Med i la majoria de les fàbriques tèxtils situades en aquesta zona. Al centre del país, Casablanca, Rabat i Kenitra concentren la indústria aeronàutica, l'automoció i les delegacions de les grans empreses multinacionals. Al Sud, Agadir atrau bona part dels sectors pesquer i agrícola. Precisament aquest últim té un paper fonamental en l'economia marroquina, ja que aporta el 15% del PIB, dóna feina a un 40% de la població activa total i representa el 20% del valor de les exportacions marroquines.
Les dades confirmen que Espanya és el primer soci comercial del Marroc. Hi ha un flux d'intercanvis comercials amb un volum aproximat de 13.000 milions d'euros. El 35,1% de les exportacions de la Unió Europea amb destinació al Marroc les realitzen empreses espanyoles, enfront del 18,4% de les franceses o el 10,5% de les alemanyes. Al país, hi ha 19.000 empreses espanyoles amb negoci export-import, de les quals 5.000 han desenvolupat aquesta activitat de manera regular durant els últims quatre anys. El Marroc suposa, per tant, un gran èxit per a les empreses espanyoles en matèria de comerç exterior.
No obstant això, les inversions són encara una assignatura pendent. Mentre que la majoria de les empreses del CAC 40 francès han creat delegacions pròpies per a les seves operacions en el mercat marroquí, només dos o tres companyies de l'IBEX 35 tenen una presència similar. Aquest fet s'explica per aspectes polítics i històrics, així com pels pobres resultats d'alguns projectes recents amb els quals es va intentar improvisar una fugida de la crisi immobiliària espanyola. Però, actualment, la situació ha canviat: les taxes de creixement del Marroc, amb increments del PIB del 4% en els últims anys, i les excel·lents relacions polítiques fan que el país sigui un destí d'inversió molt interessant.
És un moment idoni perquè les grans empreses espanyoles formin part del desenvolupament econòmic del Marroc i participin de forma destacada en projectes importants de sectors com les infraestructures, les energies renovables, la indústria agroalimentària o l'obra pública. Aquestes corporacions ajudarien a canalitzar flux de negoci cap a les pimes proveïdores de serveis. Per posar un exemple recent, les empreses espanyoles Acciona, Sener i TSK han construït al Marroc un dels majors parcs termosolars del món i han comptat amb un bon nombre de pimes espanyoles.
Però hi ha una altra raó per la qual les empreses espanyoles haurien de tenir present el país veí a l’hora de planificar les seves inversions. Actualment, el Marroc, a més de ser un mercat prometedor, s'està configurant com la plataforma d'entrada a la resta d'Àfrica. Casablanca s'ha convertit en un gran hub financer i la ciutat està plena d'homes de negocis procedents de tot el continent i, especialment, de l'àrea subsahariana. A més, el Marroc ha tornat a la Unió Africana i, recentment, ha sol·licitat l'adhesió a la CEDEAO (Comunitat Econòmica dels Països de l'Àfrica de l'Oest). Quan aquests acords entrin en vigor, el país (i també les empreses espanyoles que tinguin una filial allà) podrà comerciar lliurement amb tots aquests estats.
Parlem de llocs com Costa d'Ivori, amb uns creixements del PIB propers al 8% a l'any, o el Senegal, amb un creixement entre el 6 i el 7% anual. La varietat d'oportunitats abasta des de les infraestructures (on molts projectes compten amb ajudes d'organismes multilaterals, com el Banc Mundial, el Banc de Desenvolupament Africà o la Unió Europea) fins a la construcció, les energies renovables, la pesca, l'agricultura i el comerç de maquinària i béns de consum.
Evidentment, qui s'animi a iniciar aquesta aventura ha de fer-ho ben assessorat. No seria correcte parlar d'Àfrica com un sol mercat, sinó d'un conjunt molt divers de països amb perspectives interessants, però amb situacions desiguals. La claredat d'idees i l'acompanyament d'un equip professional especialitzat en la regió són claus per a l'èxit.
El Marroc és el gran coneixedor dels països subsaharians, amb els que porta temps realitzant intercanvis comercials. Darrerament, ha desplegat una forta inversió en sectors com la banca, les assegurances, la telefonia mòbil i l'agro. Això no vol dir que les oportunitats per a les empreses espanyoles s'estiguin esgotant; al contrari, la nostra anàlisi és que al Marroc es pot trobar l'experiència i les vies de comunicació necessàries per entrar amb certes garanties en nous mercats.
En definitiva, l'empresa espanyola ha de mirar cap al Marroc i cap a Àfrica, un continent del qual ens separen 14 quilòmetres, però on està gairebé tot per fer, amb una infinitat de projectes i oportunitats d'inversió que es poden abordar amb el suport d’un bon assessorament i l'acompanyament d'especialistes a la zona.
