Nota de premsa

CaixaBank i l'Institut Cervantes impulsen el debat sobre ètica empresarial en una nova edició dels fòrums Le Cercle al Marroc

icon_font_reducir
icon_font_aumentar
icon_email
Arxius adjunts
Le Cercle Casablanca - CaixaBank

• Adela Cortina, filòsofa i escriptora espanyola, i Dounia Taarji, presidenta del Fons Hassan II per al desenvolupament econòmic i social del Marroc, van ser les personalitats convidades per compartir les seves reflexions sobre la importància de l'ètica empresarial.

• Es tracta de la setzena edició del cicle de debats Le Cercle, organitzats per CaixaBank al Marroc amb l'objectiu d'agrupar la comunitat hispanomarroquina de negocis i promoure la interrelació entre el món empresarial dels dos països.

• CaixaBank és líder en l'emissió d'avals per a les empreses espanyoles amb projectes al Marroc, amb una quota del 60% el 2019.

CaixaBank i l'Institut Cervantes de Casablanca van celebrar anit una nova edició del cicle de debats Le Cercle, que va anar sobre la creixent importància de l'ètica empresarial en el moment actual.

Adela Cortina, filòsofa, escriptora i professora emèrita en Ètica i Filosofia Política, i Dounia Taarji, presidenta del Fons Hassan II per al desenvolupament econòmic i social del Marroc, van ser les personalitats convidades per compartir les seves reflexions sobre l'ètica empresarial en una taula rodona moderada per Ali Kadiri, consultor d'estratègia i desenvolupament empresarial.

En la trobada, Adela Cortina va destacar que “parlar de la relació entre ètica i empreses és indispensable almenys per dues raons: l'ètica és rendible per a les empreses a mitjà i llarg termini, i per una altra part, les societats necessiten empreses ètiques per poder prosperar. Són les dues cares de la mateixa moneda. Cada cop més, les empreses que intenten satisfer les expectatives dels seus grups d'interès augmenten la seva competitivitat, atès que són empreses ciutadanes, generen aliances i no adversaris, i que a més constitueixen un bé públic, ja que beneficien al conjunt de la societat”.

Per a Taarji, “és molt important parlar d'ètica empresarial, perquè els excessos de la globalització han impulsat la necessitat de reintroduir l'element humà al centre de les decisions en l'empresa. Veiem com les decisions dels directius s'analitzen cada cop més des del punt de vista del seu sentit moral”.

Adela Cortina és professora emèrita d'Ètica i de Filosofia Política a la Universitat de València i la primera dona a entrar a la Reial Acadèmia Espanyola de Ciències Morals i Polítiques. És també la directora de la Fundació Étnor, Ètica dels Negocis i les Organitzacions Empresarials. El seu camp de treball se centra en l'ètica (sobre els seus principis i la seva aplicació en les empreses, la política, la salut, la biotecnologia, els mitjans de comunicació, les professions i l'educació) i en la filosofia política (ciutadania, democràcia, desenvolupament humà o cosmopolitisme). Ha escrit més de cinquanta llibres sobre teoria de l'ètica, com ara Ética mínima: Introducción a la filosofía práctica (1986), Ética aplicada y democracia radical (1993), Ética de la razón cordial: educar en la ciudadanía del siglo XXI (2014) i, més recentment, Aporofobia, el rechazo al pobre (2017).

Dounia Taarji és, des del febrer de 2019, la presidenta del Directori del Fons Hassan II per al desenvolupament econòmic i social del Marroc. Va començar la seva carrera en el sector de la banca corporativa a París. De tornada al Marroc, amb la reforma del mercat borsari, crea una societat de borsa i entra a formar part del Comitè Executiu de la Borsa de Casablanca. El 2001 és nomenada directora general de CDVM, l'autoritat reguladora del mercat financer. Després d'aquesta etapa, treballa a les empreses de consultoria Monitor Group i Malya Conseil fins al seu nomenament com a presidenta del Fons Hassan II el 2019. Taarji és diplomada per l'École Supérieure de Commerce de París. Té un DEA en Dret Mercantil per la Universitat París-Sorbona i un Executive Program de la Harvard Business School.

Programa hispanomarroquí de debats Le Cercle

Aquesta jornada s'emmarca en el programa de debats Le Cercle, creat per CaixaBank amb la voluntat d'agrupar la comunitat hispanomarroquina de negocis i promoure la interrelació entre el món empresarial d'Espanya i el Marroc.

Des que CaixaBank va crear aquesta iniciativa el 2017, ha organitzat setze fòrums de temes variats, com la seguretat jurídica i l'arbitratge, l'eficiència energètica, la divisa marroquina o la fiscalitat al Marroc, entre d'altres.

La jornada celebrada ahir és la segona que l'entitat organitza en col·laboració amb l'Institut Cervantes de Casablanca (Marroc), amb la voluntat de diversificar el programa per cobrir també les temàtiques socials i culturals més actuals.

CaixaBank al Marroc

CaixaBank és al Marroc des de fa més de deu anys i actualment hi té una sucursal a Casablanca i dues oficines operatives a les ciutats de Tànger i Agadir. Des d'aquestes, ofereix una àmplia gamma de solucions i serveis de comerç exterior, banca d'empreses i banca corporativa a les empreses espanyoles ja assentades al país o amb perspectives d'entrar en el mercat marroquí, així com també a companyies multinacionals i marroquines.

L'entitat s'ha consolidat com el banc de referència per a les empreses espanyoles al Marroc. El 2019, CaixaBank va mantenir el seu lideratge en el mercat de l'emissió d'avals per a les empreses espanyoles amb projectes al país africà, amb una quota del 60% en aquest tipus de garanties.

Presència internacional de CaixaBank

La presència internacional de CaixaBank es canalitza a través de la seva xarxa de Banca Internacional de sucursals i oficines de representació a tot el món, així com a través de la seva filial a Portugal, BPI.

La xarxa de Banca Internacional de CaixaBank està composta per sucursals al Marroc, el Regne Unit, Alemanya, França i Polònia. A més, l'entitat té divuit oficines de representació i dos centres Spanish Desk repartits pels cinc continents: Istanbul (Turquia), Pequín, Xangai i Hong Kong (Xina), Singapur, Dubai (Unió dels Emirats Àrabs), Nova Delhi (Índia), el Caire (Egipte), Alger (Algèria), Johannesburg (Sud-àfrica), Nova York (EUA), Santiago de Xile (Xile), Bogotà (Colòmbia), São Paulo (Brasil), Lima (Perú), Sydney (Austràlia) i Toronto (Canadà).

Més enllà de la seva xarxa d'oficines, CaixaBank manté acords amb bancs internacionals per facilitar l'operativa internacional i el comerç exterior de les empreses i dels particulars a qualsevol país del món. D'altra banda, té una participació del 9,92% en l'entitat austríaca Esrte Bank.

A més, CaixaBank és propietari del 100% del Banco BPI portuguès, la cinquena entitat financera més gran que opera a Portugal en termes d'actius (31.300 milions d'euros), amb una quota de mercat del 10% en crèdit i en dipòsits de clients. L'entitat té una plantilla de prop de cinc mil persones i cinc-centes oficines a Portugal, que atenen dos milions de clients.

Sobre l'Institut Cervantes

L'Institut Cervantes és la institució pública creada per Espanya el 1991 per promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l'ús de l'espanyol i contribuir a la difusió de les cultures hispàniques a l'exterior. En les seves activitats, l'Institut Cervantes vetlla fonamentalment pel patrimoni lingüístic i cultural que és comú als països i pobles de la comunitat hispanoparlant. Està present en vuitanta-set centres distribuïts en quaranta-quatre països pels cinc continents. A més, té dues seus a Espanya: la seu central de Madrid i la seu d'Alcalá de Henares. Amb més de cent mil estudiants a l'any, l'Institut Cervantes és la institució mundial més gran dedicada a l'ensenyament de l'espanyol.

A Casablanca, la seva activitat comprèn l'ensenyament i la certificació de l'espanyol, l'organització d'activitats culturals i una biblioteca especialitzada en llengua i cultura espanyola i hispanoamericana. L'Institut Cervantes de Casablanca convida contínuament investigadors i escriptors a debats, discussions i seminaris sobre literatura, lingüística, art, cinema, història, filosofia i ciència. A més, ofereix activitats relacionades amb el teatre, la dansa, la música, la literatura, l'art, l'arquitectura i la gastronomia.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES