Barcelona Global ha presentat aquest dimarts la segona edició del Barcelona Global Scale-Up Monitor, en col·laboració amb CaixaBank, a través de DayOne -la divisió especialitzada en l'acompanyament a start-ups i scale-ups-, i amb el suport metodològic de l’IESE, un estudi que vol conèixer les fortaleses i febleses de Barcelona com a ecosistema d’scale-ups i identificar les accions necessàries per consolidar la seva posició internacional.
Les scale-ups són empreses innovadores de recent creació que ja han adquirit una certa grandària i que creixen ràpidament. En l'elaboració de l'informe han participat 57 fundadors de scale-ups de la ciutat que han comptat amb, almenys, un milió d'euros de finançament per part d'inversors professionals.
L'estudi assenyala que el punt de partida de Barcelona és bo. L'ecosistema emprenedor considera que Barcelona és una bona ubicació per emprendre i que compta amb una bona qualitat de vida. No obstant això, la fiscalitat continua sent percebuda com un obstacle a la inversió, l'administració no és visualitzada com a facilitadora de la iniciativa emprenedora i les dificultats d'accés a la inversió i la captació de talent són percebuts com a obstacles al desenvolupament de l'ecosistema.
“Cal aprofitar l'oportunitat que suposa aquest sector al context de recuperació de la nostra economia. És el moment de prendre la iniciativa i apostar per convertir-nos en una ciutat emprenedora i de talent de referència internacional. El context és bo, però si no prenem les decisions necessàries, trigarem dècades a recuperar-nos. Les scale-ups poden ser una palanca per a la creació d'ocupació de qualitat. Facilitar el creixement dels projectes emprenedors hauria de ser una de les prioritats de les institucions”, ha assenyalat Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global.
Les dades de l'enquesta parlen per si soles: el 95% de les scale-ups enquestades té plans de contractar nous empleats en els pròxims 18 mesos, i un 32% d'elles creu que contractaran més de 30 persones cadascuna.
Són empreses que, a més, han demostrat un altíssim grau de resiliència davant la crisi del la Covid-19: un 59% no ha reduït, o fins i tot han incrementat, les seves vendes durant la pandèmia i un 29% ha hagut de contractar més gent per donar resposta a l'increment de demanda.
Principals conclusions de l’Scale- Up Monitor
Dels resultats de l'enquesta es desprèn que Barcelona millora significativament com a bona ubicació per emprendre, passant del 4,6/7 el 2018 al 5,4/7 actual. El factor més valorat continua sent la qualitat de vida i com a major problema destaca la regulació.
L'accés a capital no apareix mal valorat (4,2/7 en el cas de capital llavor, 4,4/7 en el cas de capital de creixement), però ha empitjorat respecte a la percepció del 2018. En aquest sentit, un increment de la presència d'empreses internacionals de venture capital a Barcelona incrementaria notablement les oportunitats de creixement per a l'ecosistema, segons els fundadors d’scale-ups. No obstant això, perceben que els venture capital tenen en compte Barcelona com una ubicació interessant a l'hora d'avaluar noves oportunitats.
Un dels aspectes més destacats és la dificultat per a les scale-ups de trobar a Barcelona el talent de programació (80%) i directiu (70%) que necessiten, com ja ho era el 2018. Moltes empreses necessiten suplir aquestes dificultats contractant talent de la resta de la UE (63%) o de la resta del món (53%). En aquests casos, i malgrat que la imatge associada a Barcelona pot facilitar l'atracció del talent, s'evidencien la falta d'agilitat i flexibilitat als tràmits administratius d'autorització, especialment en el cas de fora de la UE.
Pel que fa a la fiscalitat, el 76% dels enquestats assegura que alguns impostos suposen una barrera per al creixement de les scale-ups: el “exit tax” (61%), la fiscalitat sobre “stock options” (56%) i aquella que s'aplica sobre les “phantom shares” (41%).
Els emprenedors que han tingut èxit amb les seves scale-ups destaquen que és necessari millorar la comunicació dels casos d'èxit i incrementar el paper de la universitat, que a altres ecosistemes d'èxit emprenedor és una aliada, i que han d'adoptar un rol molt més actiu i proactiu a la generació de spin-offs i el seu creixement. D'altra banda, les pròpies scale-ups de la ciutat són grans generadores de nous projectes emprenedors.
Finalment, l'enquesta també destaca que el fet que Barcelona disposi d'un ecosistema de ciències de la salut de primer ordre, tant al seu vessant tradicional com a la innovadora, la situa en una posició de gran avantatge a nivell internacional i converteix a aquest ecosistema en un actiu a protegir, potenciar i comunicar al món com un dels actius importants de la ciutat. En aquest sentit, la potència dels hospitals universitaris de Barcelona (Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge, Mar, Trias i Pujol) és percebuda pel sector com un significatiu focus d'innovació i fins i tot de creació d'empreses.
Perfil de les scale-ups i dels seus fundadors
Segons l'enquesta, el 73% dels fundadors d’scale-ups tenen més de 40 anys i al 85% d'elles no hi ha cap dona a l'equip fundador. Només un 8% té menys de 30 anys, contra l'estereotip que els emprenedors són sempre persones molt joves. No obstant això, gairebé una quarta part de les scale-ups té majoria femenina entre els seus empleats. També hi ha una important presència de professionals internacionals, amb gairebé un 20% de scale-ups a les quals més del 50% d'empleats ho són, havent-se incrementat significativament des del 2018.
Pràcticament tots els respectius (fundadors) han viscut almenys 10 anys a Barcelona i un 73% ja ha fundat altres empreses abans, la qual cosa els converteix en un col·lectiu altament dinamitzador de l'economia.
L'ecosistema està fortament internacionalitzat i el 63% de les empreses realitza a l'estranger més del 25% de les seves vendes. El 44% de les empreses representades vrene més del 25% fora de la UE, i un 39% té filials fora de la UE.
Aquesta segona edició del Barcelona Global Scale-Up Monitor s'ha basat en un qüestionari de 78 preguntes, 11 d'elles sobre l'impacte de la Covid-19, i en tres focus groups. Les respostes al qüestionari es van recollir entre el desembre del 2020 i el març del 2021 i els focus groups es van realitzar a l'abril del 2021. Per al projecte s'ha comptat amb el compromís i suport d'un Advisory Commitee format per 28 professionals estretament vinculats a aquest ecosistema i amb un alt grau de reconeixement per part de l'entorn.
L'avantprojecte, un bon primer pas que necessita de més ambició
En aquest context, Barcelona Global ha celebrat la recent aprovació de l'Avantprojecte de la nova Llei de Foment de l'Ecosistema d’Startups, en la que l'Associació ha participat i ha aconseguit incorporar algunes mesures dirigides a l'atracció de talent com l'aplicació del règim de persones impatriades per propiciar el seu arrelament; l'extensió del règim a tots els membres de la unitat familiar que es trobin en les mateixes circumstàncies; i la reducció a 5 anys de l'exigència de no haver estat resident a Espanya. Es tracta de les propostes que l'Associació va treballar després de les conclusions del primer Scale-Up Monitor juntament amb 13 despatxos d'advocats, recollides al document ‘Reforma de la fiscalitat espanyola per fer el salt com a país emprenedor’ i que van ser presentades a les màximes autoritats competents tant de l'Estat com de la Generalitat i de l'Ajuntament.
“Hem d'aspirar no sols al fet que Barcelona tingui un bon ecosistema emprenedor, sinó al fet que sigui un pol d'atracció i generació d'empreses globals”, ha destacat Catà. Per això, l'associació considera que s'han d'incloure també a la llei als professionals independents, emprenedors i inversors dins del règim de persones impatriades; afegir la possibilitat que les deduccions per inversions en I+D que genera una startup puguin ser cedides als finançadors de l'activitat en proporció a la seva participació al projecte; i millorar la consideració fiscal de les ‘’stock options’’ per facilitar l'atracció de directius especialitzats en creixement emprenedor global.
Totes aquestes propostes pretenen situar a Espanya a un nivell de competitivitat no sols similar al de països com el Regne Unit, Suïssa, Bèlgica, Holanda i França, sinó també a uns altres com Portugal, Itàlia i Grècia, que recentment han incorporat mesures fiscals ambicioses per convertir-se en països atractius per a la creació i el creixement de startups i per al talent.
